Autors



Cardarelli, Vincenzo

Vincenzo Cardarelli, pseudònim de Nazareno Caldarelli (Tarquínia, 1887 ‒ Roma, 1959), va ser una de les veus més singulars de les lletres italianes a la primera meitat del segle XX. De formació autodidàctica, va col·laborar en diverses revistes literàries, especialment a La Ronda, punta de llança de la recuperació moderna de la tradició clàssica italiana. Prosista refinadíssim, amb llibres tan deliciosos com Prologhi, Il sole a picco o Villa Tarantola, és conegut també per les seves poesies, que, allunyant-se del tot de les extravagàncies avantguardistes pròpies de l’època, ens captiven per la seva elaborada senzillesa. Ara les presentem íntegrament per primer cop en català.



Títols:

Caria, Rafael

Rafael Caria (l’Alguer, 1941-2008), filòleg, activista i poeta, fou una de les figures cabdals de les lletres alguereses dels darrers decennis del segle XX. Autor d’un bon nombre de treballs sobre la història, la cultura i la llengua catalana a l’Alguer, i fundador i director de l’anuari científic Revista de l’Alguer (1990-1999), publicà també tres reculls poètics d’una enorme sensibilitat que van renovar decisivament la poesia que es feia a la ciutat catalana de Sardenya. Tots tres reculls (Só tornat a Sant Julià, Els asfòdels i altres versos i Pètals) es reuneixen per primer cop en aquesta Poesia completa.

Títols:

Carroll, Lewis

Charles Lutwidge Dodgson, més conegut com a Lewis Carroll (Daresbury, 1832 ‒ Guildford, 1898), és un dels escriptors més cèlebres de les lletres angleses. Matemàtic, sacerdot, fotògraf, l’excepcional novel·la Alice’s Adventures in Wonderland i la seva seqüela li van donar fama universal. Amb tot, la seva imaginació il·limitada també es manifestà de manera pletòrica en versos tan admirables com els de Phantasmagoria and other Poems i, especialment, els de La cacera del Sauró (The Hunting of the Snark), poema vist al mirall deformador del nonsense que, amb les il·lustracions originals de Henry Holiday, ara presentem en traducció catalana.



Títols:

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró (Arpí, 106 – Fòrmies, 43 aC) fou un dels personatges decisius de la Roma del segle I aC, tant en el terreny polític com en el literari. Considerat unànimement l’autor llatí clàssic per excel·lència, esdevingué un model de prosa i oratòria —amb discursos tan cèlebres com els que es recullen en les Catilinàries o les Filípiques— i el cappare del gènere epistolar. Tanmateix, dins la seva vasta obra, es destaquen també els escrits de caire filosòfic que compongué en els darrers anys de la seva vida, entre els quals cal esmentar els tractats De natura deorum, De senectute, De diuinatione i, sobretot, L’amistat, que ara oferim en traducció catalana.



Títols:

Ciceró, Quint

Quint Tul·li Ciceró (102-43 aC) fou el germà petit del polític, prestigiós orador i prolífic escriptor Marc Tul·li Ciceró. Contràriament a aquest últim, Quint va fer una discreta carrera política i militar, que va acabar molt malament ―com la del seu germà― quan va ser proscrit i condemnat a mort pel segon triumvirat. Sabem que va escriure uns Annals i algunes tragèdies, dels quals no s’ha conservat res, però serà recordat sempre com l’autor d’un breu tractat sobre la millor manera de guanyar unes eleccions, el Manual de campanya electoral, que ara oferim en traducció catalana.



Títols:

Cleland, John

John Cleland (1709-1789), escriptor, periodista i traductor, fou un d’aquells personatges dignes de les millors novel∙les de l’època. Fill de família burgesa, va portar una vida ben agitada, fins al punt que va ser cònsol britànic a Esmirna i fins i tot anà a la presó per deutes. Per bé que va escriure molts altres llibres —com The Memoirs of a Coxcomb o el drama Titus Vespasian—, és mundialment conegut per una sola obra, Fanny Hill. Memòries d’una dona galant, considerada la principal novel∙la eròtica de les lletres angleses, que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

1 2