Autors

Thomas Stearns Eliot (Saint Louis, 1888 ‒ Londres, 1965), poeta, dramaturg, assagista i crític literari, va ser un dels escriptors més eminents del segle passat. Guardonat el 1948 amb el premi Nobel de Literatura per «la seva contribució excel·lent i pionera a la poesia actual», algunes de les seves obres, tant teatrals —amb la reeixida Murder in the Cathedral al capdavant— com poètiques —entre les quals cal esmentar principalment Prufrock and Other Observations, The Waste Land, Four Quartets i els tres reculls que va publicar entre el 1925 i el 1930, que ara presentem en català—, figuren entre les més sublims i excepcionals de la modernitat.

Andreas Embirikos (Brăila, Romania, 1901 – Atenes, 1975) va ser un dels grans escriptors grecs del segle XX. Amic d’André Breton i de Marguerite Yourcenar, entre molts altres, introduí el surrealisme a Grècia amb dos reculls poètics, Alts forns i Domini interior, que el situaren, juntament amb Seferis i Elitis, en el cim de la poesia hel·lena de la primera meitat del segle. Això no obstant, Embirikos fou també un excel·lent narrador, com ho demostren El Gran Oriental, vastíssima novel·la de tema eròtic, el deliciós Argo o Vol d’aeròstat o bé la primera obra que va escriure en prosa, Escrits o Mitologia personal, que presentem traduïda per primera vegada en català.

Geert Geerts (Rotterdam, 1466 ‒ Basilea, 1536), més conegut com a Desideri Erasme de Rotterdam, és considerat el príncep dels humanistes i una de les figures cabdals del Renaixement. Filòleg superb, teòleg meticulós, crític implacable del capteniment escandalós dels clergues, fou l’autor de nombroses obres imprescindibles de la cultura europea, entre les quals cal fer ressaltar, a més de l’etern Elogi de la follia, el Manual del cavaller cristià, els Adagis, els Col·loquis i, molt escaient en els temps que corren, el tractat Eduqueu els infants ben aviat en les lletres, que ara presentem per primera vegada en català.

Eurípides (Salamina, 484 – Macedònia, 406 aC) és considerat, juntament amb Èsquil i Sòfocles, un dels tres grans tragediògrafs de l’antiguitat. Tot i que va obtenir molt poques vegades el primer premi en els concursos teatrals atenesos per raó del caràcter innovador i poc convencional de les seves obres, va llegar a la posteritat un esplet de tragèdies —constantment representades arreu del món— que el situen al capdamunt del gènere. És el cas, entre moltes altres, d’Ifigenia a Àulida (Adesiara, 2013), Alcestis, Medea, Hipòlit, Les troianes o Les bacants, la seva darrera obra, que ara presentem en una nova traducció catalana.