Autors

Elizabeth Gaskell (Londres, 1810 – Holybourne, 1865) fou una de les veus més importants de la narrativa de l’època victoriana. A més de ser coneguda per haver escrit la primera biografia de què tenim notícia sobre Charlotte Brontë, va aconseguir un ressò extraordinari amb les seves novel·les i els seus relats, que van ser molt apreciats per escriptors com Charles Dickens o Thomas Carlyle. Títols com Mary Barton, North and South, Wives and Daughters i, sobretot, la seva novel·la més popular, Cranford —que oferim per primera vegada en català—, figuren entre les grans obres de la literatura anglesa del segle XIX.

Pompeu Gener i Babot (Barcelona, 1846-1920), el cèlebre Peius, fou un dels personatges més singulars de la Barcelona de la fi del segle XIX. Exemple paradigmàtic de dandi i de bohemi ornat de fastos que acabà arraconat i en la misèria, va ser considerat per alguns un pensador de primer nivell arran de la fulgurant publicació a França del tractat La Mort et le Diable (1880). La seva producció, tanmateix, és molt més extensa i variada, i compta amb títols com Literaturas malsanas (1894) —que li valgué una agra polèmica amb Clarín—, Senyors de paper! (1892; 1902) o els reculls Monòlegs humorístics i Monòlegs extravagants, que, publicats respectivament el 1903 i el 1910, ara oferim en una nova edició.

Frank B. Gilbreth Jr. (1911-2001) i Ernestine Gilbreth Carey (1908-2006) van ser dos dels dotze fills dels enginyers Frank B. Gilbreth i Lillian Moller, especialistes en l’anàlisi de l’eficiència en l’àmbit de la indústria. A part de la seva activitat com a periodista, el primer, i com a assessora i encarregada de compres d’uns grans magatzems, la segona, són coneguts especialment pel fet d’haver deixat testimoni dels seus anys d’infantesa i joventut en una de les novel·les més divertides de la literatura nord-americana del segle XX: La dotzena, a més bon preu, que, portada diverses vegades al cinema, ara presentem per primer cop en traducció catalana.

Frank B. Gilbreth Jr. (1911-2001) i Ernestine Gilbreth Carey (1908-2006) van ser dos dels dotze fills dels enginyers Frank B. Gilbreth i Lillian Moller, especialistes en l’anàlisi de l’eficiència en l’àmbit de la indústria. A part de la seva activitat com a periodista, el primer, i com a assessora i encarregada de compres d’uns grans magatzems, la segona, són coneguts especialment pel fet d’haver deixat testimoni dels seus anys d’infantesa i joventut en una de les novel·les més divertides de la literatura nord-americana del segle XX: La dotzena, a més bon preu, que, portada diverses vegades al cinema, ara presentem per primer cop en traducció catalana.

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 1749 ‒ Weimar, 1832), pensador, novel·lista, assagista i poeta, és segurament l’autor més conegut de les lletres germàniques. Precursor del romanticisme i capdanser del corrent anomenat Sturm und Drang, va escriure ―a més de novel·les tan famoses com Die Leiden des jungen Werthers («Les penes del jove Werther»), Wilhelm Meisters Lehrjahre («Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister») o Die Wahlverwandtschaften («Les afinitats electives»)― diversos reculls de poemes, entre els quals es destaca especialment el Divan occidental-oriental, que ara oferim per primera vegada en traducció catalana.

Oliver Goldsmith (Longford, Irlanda, 1728 – Londres, 1774) va iniciar estudis de lleis, teologia i, més tard, medicina, sense concloure’n cap; va viatjar a peu per Europa, i finalment va treballar per a diverses editorials i revistes angleses. Juntament amb Samuel Johnson i altres intel·lectuals, va pertànyer a l’influent Literary Club. De la seva obra dramàtica es destaca She Stoops to Conquer, i de la lírica, el poema pastoral The Deserted Village; però es va guanyar el reconeixement literari universal amb la deliciosa novel·la El vicari de Wakefield, que ara oferim en català.