Autors

Selma Lagerlöf (Mårbacka, 1858-1940) és una de les figures més conegudes de les lletres escandinaves de tots els temps. Autora d’una remarcable producció narrativa, fou la primera dona que va rebre el premi Nobel de Literatura, l’any 1909, i la primera que va entrar a l’Acadèmia Sueca. Els seus contes i les seves novel·les, com ara La saga de Gösta Berling, Els miracles de l’Anticrist, El carreter (Adesiara, 2017) o El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia —que ara presentem en traducció catalana—, són tinguts per clàssics de la literatura sueca i avui continuen essent llegits amb gran entusiasme.

Elisabeth Schüler, coneguda com a Else Lasker-Schüler (Elberfeld, 1869 ‒ Jerusalem, 1945), és una de les poetes més exquisides de les lletres alemanyes. Amiga de Gottfried Benn, Karl Kraus o Georg Trakl, entre d’altres escriptors, fou una de les grans veus de l’expressionisme germànic gràcies a una peculiar combinació en la seva obra de la tradició hebrea dels seus avantpassats amb els nous corrents poètics europeus del començament del segle XX. Va publicar tres obres de teatre, una sèrie de relats i uns quants reculls poètics, entre els quals es destaca sobretot El meu piano blau, que ara presentem per primera vegada en català.

Edward Lear (Holloway, prop de Londres, 1812 ‒ Sanremo, 1888) va ser un artista polifacètic: pintor, dibuixant, músic i poeta. Viatger infatigable, home solitari amb una pila d’amics, home de salut precària i ànim melancòlic, va esforçar-se sempre per triomfar com a pintor. Avui, en canvi, és un dels autors més estimats de la tradició literària anglesa gràcies a poemes com The Owl and the Pussycat («El mussol i la mixeta»), un dels més cèlebres de la poesia britànica, i, sobretot, gràcies a la seva poesia desbaratada, com la que trobem en el seu recull més conegut, El llibre dels disbarats (A Book of Nonsense), que ara presentem per primera vegada en català.

Gotthold Ephraim Lessing (Kamenz, Saxònia, 1729 ‒ Brunsvic, 1781) fou una de les figures principals de la Il·lustració alemanya. Home inquiet i polifacètic, va ser considerat un dels millors poetes del seu temps i, amb obres com Minna von Barnhelm, Emilia Galotti o Nathan el savi, va accedir a l’Olimp dels grans dramaturgs del teatre germànic. Així mateix, cal destacar la seva imponent producció assagística, bé sobre art i teatre (amb tractats imprescindibles com el Laocoont i la Dramatúrgia d’Hamburg), bé sobre qüestions filosòfiques, en què es mostra contrari a l’ortodòxia de l’època amb escrits com L’educació del gènere humà, que ara presentem per primer cop en traducció catalana.

Afonso Henriques de Lima Barreto (Rio de Janeiro, 1881-1922) fou una de les veus més importants de les lletres sud-americanes del final del segle XIX i el començament del XX. Considerat com l’autor que fa de pont entre el realisme i l’avantguardisme brasilers, va escriure un bon nombre de novel·les, totes elles impregnades d’una elevada causticitat i d’una crítica social punyent, com ara Recordações do escrivão Isaías Caminha (1909), Numa e a ninfa (1915), Os Bruzundangas (1923) i, sobretot, la seva obra més coneguda: El trist final d’en Policarpo Quaresma (1915), que ara oferim per primera vegada en català.

Llucià de Samòsata (c. 120 – c. 185 dC), rètor professional de paraula mordaç i mentalitat provocadora, es destacà entre els membres de l’anomenada Segona Sofística per la imaginació i la llibertat que conferí als seus escrits. Obres com les Converses de déus, les Converses de meuques (Adesiara, 2008), El gall o l’opuscle Contra un ignorant que comprava molts llibres (Adesiara, 2013) han exercit una influència decisiva en la cultura europea, d’Erasme a Sartre. Els dos escrits que ara presentem, Icaromenip o l’home estratosfèric i Menip o la consulta dels morts —traduïts per primera vegada en català—, són també un magnífic exemple de la modernitat i de l’estil punyent de l’autor.