Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 ‒ Ciutat de Mèxic, 1961), hel·lenista, llatinista, medievalista i gran coneixedor de la literatura catalana medieval, home d’una activitat intel·lectual incansable, a més de polític molt conegut i respectat en la seva època —arribà a ser ministre del govern Azaña—, fou una de les figures decisives de la cultura catalana en la primera meitat del segle XX. Escriptor de ploma exquisida, entre la seva producció es destaquen obres emblemàtiques com L’expansió de Catalunya en la Mediterrània Oriental (1926), Paisatges de la nostra història (1929), Caliu: records de mestres i amics (1958) i, especialment, un llibre immarcescible: El pont de la mar blava, que, publicat per primer cop el 1928, ara presentem en una nova edició.