Autors

Mori Ôgai, pseudònim de Mori Rintarô (Tsuwano, 1862 ‒ Tòquio, 1922), metge de l’exèrcit nipó, traductor i novel·lista, fou, juntament amb Natsume Sôseki, la principal figura literària del període Meiji (1868-1912) i un dels escriptors més destacats de les lletres japoneses del segle XX. Ferm defensor del renovellament i l’occidentalització de la tancada cultura japonesa de l’època —havia estat enviat a Europa a perfeccionar els estudis i coneixia perfectament l’alemany—, va escriure un bon nombre de narracions, entre les quals sobresurten el relat La ballarina i les novel·les Joventut, L’oca salvatge i, especialment, Vita sexualis, que, publicada per primer cop el 1909, ara presentem en català.

Maria Dolors Orriols i Monset (Vic, 1914 – Barcelona, 2008) pertany a la primera generació de novel·listes de la postguerra. Quan la llengua era prohibida, als anys quaranta, va escriure un gran nombre de dietaris, articles, relats i esbossos de novel·les. Els contes de Cavalcades van aparèixer el 1949. Poc després va publicar la primera novel·la, Retorn a la vall (1950), i un altre recull de contes, Reflexos (1951). També en la dècada dels cinquanta va escriure Petjades sota l’aigua i El riu i els inconscients —la seva novel·la més ambiciosa—, que van sortir a llum molts anys més tard. Amb tot, mai no va defallir i, acabada la dictadura, va donar a conèixer diverses novel·les més i el llibre de memòries Escampar la boira (2003).

Publi Ovidi Nasó (Sulmona, 43 aC – Tomis, mar Negra, 17-18 dC) fou un dels poetes més insignes i singulars de Roma. Desterrat de l’Urbs per ordre de l’emperador, morí a l’exili deixant a la posteritat una producció poètica variada i imponent, amb títols tan celebrats com les Metamorfosis, els Fastos, les Tristes, les Pòntiques, l’Art d’enamorar (Adesiara, 2011) i les excepcionals Heroides, que a la seva època van inaugurar un gènere literari i que ara, en moments d’indiscutible vigència, oferim en una nova traducció.