Autors



Racine, Jean

Jean Racine (La Ferté-Milon, 1639 – París, 1699) és considerat unànimement un dels dramaturgs més rellevants de la literatura universal. Gràcies a les peces immortals que compongué ―com ara Phèdre, Britannicus o Iphigénie―, a més de la celebrada Berenice, l’obra en què l’autor començava a allunyar-se de l’estètica barroca, i que ara oferim traduïda en versos catalans, Racine va aconseguir elevar la tragèdia clàssica francesa al cim de la perfecció.



Títols:

Ramos, Graciliano

Graciliano Ramos de Oliveira (Quebrangulo, 1892 – Rio de Janeiro, 1953) fou una de les figures més importants de la narrativa sud-americana del segle XX. Destacat activista d’esquerres, va ser considerat per la crítica el mestre de la novel·la brasilera contemporània i va influir poderosament en el naixement del neorealisme portuguès amb obres cabdals com Caetés, Angústia, Memórias do cárcere i, especialment, Vides seques, que ara oferim per primera vegada en català.



Títols:

Rilke, Rainer Maria

Rainer Maria Rilke (Praga, 1875 ‒ Valmont, Suïssa, 1926) va ser, sense cap mena de dubte, un dels millors poetes de la literatura alemanya. Si bé les Elegies de Duino i els Sonets d’Orfeu romanen en l’imaginari col·lectiu com dos reculls difícilment superables, amb tot, Rilke fou també un narrador extraordinari, com ho demostren obres com les Històries del bon Déu, les Cartes a un poeta jove, Els quaderns de Malte Laurids Brigge ―que hom considera la primera novel·la contemporània― i, així mateix, les delicioses Dues històries de Praga, que ara presentem per primera vegada en traducció catalana.



Títols:

Riquer, Alexandre de

Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, 1856 ‒ Palma, 1920) fou una de les figures més interessants del modernisme català. Artista genial i polifacètic com el seu amic Apel·les Mestres, Riquer va conrear diverses branques de l’art, des de la pintura i el gravat fins a l’exlibrisme. La descoberta i l’assimilació del prerafaelitisme anglès en un viatge que va fer a Londres el 1894 el van convertir en l’introductor del moviment a Catalunya, tant en l’àmbit artístic com en el literari. Això es constata a bastament en alguns dels principals reculls de la seva obra poètica, com Enyorances, Les collites i, sobretot, el Poema del bosc, que, publicat per primer i únic cop el 1910, ara recuperem en una nova edició.



Títols:

Ritsos, Iannis

Iannis Ritsos (Monembassià, 1909 – Atenes, 1990) és un dels grans poetes grecs del segle XX. La seva militància comunista li va donar una projecció excessiva i esbiaixada fins al 1989, i un esborrament exagerat després d’aquesta data. Afortunadament, la meravella de llegir-lo ha anat corregint aquestes interpretacions extremes. La crítica suggereix que Quarta dimensió, un gruixut recull publicat el 1978, és la seva obra mestra. Aquest recull inclou monòlegs poètics tan captivadors com La sonata del clar de lluna (Adesiara, 2012), els que componen la trilogia Els Atrides (Adesiara, 2014) o els tres que figuren en aquest volum (Persèfone, Àiax i Filoctetes), que ara presentem per primera vegada en català.



Títols:

Roché, Henri-Pierre

Henri-Pierre Roché (París, 1879 – Sèvres, 1959), col·leccionista d’art i promotor de figures com Marcel Duchamp, Man Ray o Pablo Picasso, corresponsal de guerra, home diletant, fou un dels personatges més singulars de les lletres franceses del segle passat. Tot i que va escriure un bon nombre d’obres, moltes d’elles van romandre inèdites fins que, pocs anys abans de la seva mort, va publicar Deux Anglaises et le continent (1956) i, especialment, Jules i Jim (1953), considerada una de les novel·les més emblemàtiques de tota una generació gràcies a la pel·lícula que en va fer François Truffaut. Ara la presentem per primera vegada en català.



Títols:

1 2