Autors

Nelly Sachs (Berlín, 1891 ‒ Estocolm, 1970) va ser, sens dubte, una de les grans poetes del segle XX. De família jueva, va fugir del règim nazi just abans de ser enviada a un camp de treball. I fou a l’exili suec on va escriure la major part de la seva obra lírica i dramàtica, que li va valdre el premi Nobel de literatura del 1966 —compartit amb Xemuel Yossef Agnon— perquè «interpreta el destí jueu amb una força commovedora». Això s’observa perfectament en els seus reculls més famosos: Sternverdunkelung («Enfosquiment astral»), Glühende Rätsel («Enigmes incandescents») i, sobretot, el punyent Als estatges de la mort, que ara oferim per primer cop en català.

Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) té fama de ser un dels homes més polèmics de la història. Com tothom sap, la seva ploma es va adelitar a escriure tota mena de relats llibertins i escabrosos ―recordem, entre d’altres, Les 120 Journées de Sodome o Justine ou les malheurs de la vertu―, però també, paral·lelament a aquesta obra «clandestina», que ell solia no reconèixer com a pròpia, va compondre altres llibres en què mostra les seves indiscutibles aptituds com a narrador. Aquest és el cas d’Els crims de l’amor, dels quals oferim una extensa selecció.

Sa’di de Xiraz (c. 1209-1292) fou, juntament amb Hafiz i Omar Khayyam, una de les grans figures de l’època daurada de la Pèrsia clàssica. Viatger infatigable, místic, savi sufí, poeta extraordinari, va llegar a la posteritat, a banda d’un gran nombre d’odes i altres composicions líriques, dues obres clau de les lletres perses, El verger (Bostan) i El jardí de les roses (Golestan), que encara avui ocupa un lloc primordial en la cultura iraniana i que és, probablement, un dels llibres més exquisits i influents que ha donat la literatura oriental. Ara l’oferim traduït íntegrament per primera vegada en català.

Gai Sal·lusti Crisp (Amitèrnum, 86 – Roma, 35 aC), senador i tribú de la plebs (52 aC), va viure en primera persona un dels períodes més convulsos de l’antiguitat: els últims anys de la República romana. I aquesta experiència li va servir per convertir-se, en paraules de l’eminent llatinista Manfred Fuhrmann, en el primer dels grans historiadors romans. A més de les Historiae —de les quals només es conserven fragments—, a ell devem dos dels títols més reeixits i influents de la historiografia antiga, La conjuració de Catilina (Adesiara, 2012) i La guerra contra Jugurta, que ara presentem en traducció catalana.

Jove prodigi, amic de Hölderlin i Hegel i, com ells, figura cabdal de l’idealisme alemany, Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, 1775 – Bad Ragaz, 1854) és una de les personalitats més destacades de l’edat d’or de la cultura germànica. Eclipsat durant molt de temps per la fama dels seus companys de generació, el caràcter revolucionari de les seves intuïcions filosòfiques ha fet que una nova fornada d’estudiosos l’hagi convertit, avui, en un interlocutor privilegiat del pensament contemporani. Autor d’una obra extensa, fascinadora i plena de secrets, Schelling és el pensador de la natura, la foscor i la llibertat. Notable alhora per la qualitat literària i per la gosadia especulativa que l’autor hi exhibeix, Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits és l’intent més reeixit que va fer de presentar el seu pensament en una forma accessible al gran públic.

Johann Christoph Friedrich von Schiller (Marbach del Neckar, 1759 ‒ Weimar, 1805) va ser una de les veus preeminents de l’edat d’or de la Il·lustració alemanya. Poeta, filòsof, dramaturg, historiador, professor universitari i traductor, és molt conegut per alguna de les peces teatrals més cèlebres que ens han donat les lletres alemanyes, com ara Die Räuber («Els bandits») o Wilhelm Tell («Guillem Tell»). Però no fou menys important la seva tasca com a assagista, amb obres tan imprescindibles com, per exemple, Über naive und sentimentalische Dichtung («Poesia ingènua i poesia sentimental») o, especialment, les Cartes sobre l’educació estètica de l’home, que ara oferim en traducció catalana.