Autors

Manuel Valldeperes i Jaquetot (Barcelona, 1902 ‒ Santo Domingo, 1970), periodista, narrador, assagista i dramaturg, va ser una de les veus més actives de les nostres lletres en les dècades dels anys vint i trenta del segle passat. Redactor en cap de La Nau, secretari de redacció de La Humanitat —el diari de Lluís Companys— i director de Meridià i La Rambla els darrers mesos de la guerra, va escriure diverses peces teatrals, assaigs de to marcadament polític i algunes novel·les, entre les quals excel·leix Ombres entre tenebres. L’èxode de Catalunya, que, publicada inicialment a Buenos Aires el 1941, ara recuperem de l’oblit.

Vixnuxarmà («el qui troba la felicitat en Vixnu») és el braman indi ―no se sap si històric o llegendari― a qui s’atribueix la compilació de faules del Pantxatantra. El prefaci de l’obra ens parla d’un savi octogenari que supera la resta dels mestres en habilitats pedagògiques i que es nega a rebre cap compensació econòmica pels seus ensenyaments. Els estudiosos que consideren aquest autor una figura històrica no es posen d’acord sobre l’època en què va viure, però indubtablement no va ser més tard dels segles III-IV de la nostra era. Personatge real o fictici, Vixnuxarmà resta en l’imaginari col·lectiu com el prototip del gran mestre moral de l’Índia.

Filòsof, dramaturg, assagista, historiador, poeta i, per damunt de tot, crític implacable de qualsevol mena de tirania, François-Marie Arouet, Voltaire (1694-1778), és una de les figures més importants de la Il·lustració i el símbol d'una idea mítica d'Europa. Per la seva defensa de les llibertats civils i per la seva irreverència envers l'autoritat, Voltaire fou empresonat i es va haver d'exiliar diverses vegades. Enemic declarat de la religió establerta —és seu el cèlebre lema Ècrasez l'infame!—, en aquest volum us presentem, traduïts en català, quatre dels seus textos més vehements.