Autors

Paul Valéry (Seta, 1871 ‒ París, 1945) va ser un dels intel·lectuals més influents de la literatura universal durant la primera meitat del segle XX. Narrador excepcional, traductor finíssim, crític literari clarivident, pensador infatigable, Valéry ha estat celebrat sobretot per la seva poesia ―que inclou títols cabdals com La jeune Parque o Le cimetière marin, entre molts altres― i pels seus escrits i notes de caire assagístic, que ocupen milers de pàgines d’una profunditat i una intuïció fora del comú, com podeu comprovar en el recull Tal qual, que, esdevingut un llibre mític a França des de la seva publicació, ara presentem per primer cop en català.

Manuel Valldeperes i Jaquetot (Barcelona, 1902 ‒ Santo Domingo, 1970), periodista, narrador, assagista i dramaturg, va ser una de les veus més actives de les nostres lletres en les dècades dels anys vint i trenta del segle passat. Redactor en cap de La Nau, secretari de redacció de La Humanitat —el diari de Lluís Companys— i director de Meridià i La Rambla els darrers mesos de la guerra, va escriure diverses peces teatrals, assaigs de to marcadament polític i algunes novel·les, entre les quals excel·leix Ombres entre tenebres. L’èxode de Catalunya, que, publicada inicialment a Buenos Aires el 1941, ara recuperem de l’oblit.

Jules Gabriel Verne (Nantes, 1828 ‒ Amiens, 1905), considerat el mestre de la ciència-ficció i de la novel·la d’aventures, és un dels escriptors més llegits de tots els temps i el segon més traduït del món. Hàbil narrador, les seves obres es caracteritzen pel fet d’incorporar els progressos científics i tecnològics del seu temps i per la increïble capacitat que tenen de transportar-nos al regne de la imaginació. És el cas, entre moltes altres novel·les, de les inoblidables Viatge al centre de la terra, Vint mil llegües de viatge submarí, La volta al món en vuitanta dies o L’illa misteriosa, però també d’El poble aeri, que, publicada el 1901, encara en ple debat sobre el colonialisme i les teories de Darwin, ara presentem per primer cop en traducció catalana.

Renée Vivien, pseudònim de Pauline Mary Tarn (Londres, 1877 ‒ París, 1909), poeta, traductora de Safo i altres poetes gregues i excel·lent prosista, va ser una de les figures més singulars del París fin de siècle. Coneguda en els ambients intel·lectuals per la seva vida turbulenta i la seva homosexualitat declarada —i titllada de llibertina i viciosa per la hipòcrita societat benpensant de l’època—, el cert és que va escriure un bon nombre de llibres d’una qualitat extraordinària, entre els quals sobresurten el recull de prosa poètica Brumes de fjords, els poemaris Évocations i Sillages, la novel·la Une femme m’apparut i, sobretot, el recull de contes La dama de la lloba, que ara presentem per primera vegada en català.

Vixnuxarmà («el qui troba la felicitat en Vixnu») és el braman indi ―no se sap si històric o llegendari― a qui s’atribueix la compilació de faules del Pantxatantra. El prefaci de l’obra ens parla d’un savi octogenari que supera la resta dels mestres en habilitats pedagògiques i que es nega a rebre cap compensació econòmica pels seus ensenyaments. Els estudiosos que consideren aquest autor una figura històrica no es posen d’acord sobre l’època en què va viure, però indubtablement no va ser més tard dels segles III-IV de la nostra era. Personatge real o fictici, Vixnuxarmà resta en l’imaginari col·lectiu com el prototip del gran mestre moral de l’Índia.