Títols

Atacada brutalment a l’època per la seva indecència, La taverna descriu, en paraules de l’autor, «l’ensorrament fatal d’una família obrera dins del medi corromput dels nostres barris pobres». Al París del luxe i la disbauxa, que és també el París de la gana i la misèria, hi trobem Gervaise Macquart, una planxadora vinguda de la Provença que només desitja pujar honestament els seus fills i fer una vida normal. Però l’ambient implacable de les zones més humils de la ciutat, simbolitzat pels alambins de les tavernes -vertaderes màquines d’alcoholitzar-, engoleix tothom sense contemplacions, de manera que li és gairebé impossible lluitar contra l’ebrietat i la deixadesa persistents i contra la mesquinesa de l’entorn.

«La traducció, esplèndida, reprodueix la parla popular, embastardida, dels personatges. De fons, inalterable, el retrat naturalista, vívid i memorable, de la pobresa sense redempció, sovint amb pinzellades d’autèntica poesia».    Jordi Llavina, Ara