• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

El bar / El Nadal d’en Pablo Nogales

15.00 978-84-943844-9-3

Prohibits per la censura del règim, aquests dos relats tan colpidors com excepcionals, escrits als anys quaranta, demostren innegablement que Cèlia Suñol ha de ser considerada una de les escriptores catalanes més interessants del segle XX. La història d’una adolescent que, pels tombs de la vida, es veu obligada a treballar en un bar portuari que condensa el clima malsà d’una època de privacions, brutalitat i explotació, en El bar, o les cruels vicissituds d’un immigrant en el barraquisme de la postguerra, a El Nadal d’en Pablo Nogales, s’anticipen a la literatura sobre «els altres catalans» i ens ofereixen sense concessions la dura realitat de la Barcelona que el franquisme volia amagar.

«Està molt bé llegir Paul Morand o Jean Genet, però si autors com Cèlia Suñol i tants d’altres que van ser invisibilitzats pel franquisme haguessin pogut explicar la Barcelona dels anys 40 i 50, quin retrat més fidedigne n’hauríem tingut!»
Marina Espasa, Ara

«És una bona nova que ara els puguem llegir. Cèlia Suñol és una escriptora detallista, sensible, d’intel·ligència incisiva i amb un bon domini del llenguatge, una mestra d’escriptura.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«El bar no és només una obra de denúncia escrita amb bones intencions, sinó una novel·la curta d’una força extraordinària, amb una trama ben sòlida, i uns personatges i unes imatges fantàstiques. Una novel·la que calia, imperativament, recuperar.»
Gustau Nerín, El Nacional

«Justa recuperació de Cèlia Suñol per a la literatura catalana.»
Lluís Bonada, El Temps

«Suñol ens faltava.»
Julià Guillamon, La Vanguardia

El carreter

15.00 978-84-16948-01-7

Pobre del qui té la mala sort de perdre la vida en la nit de Cap d’Any! Corre la brama que l’infortunat que és colpit per aquesta desgràcia ha de conduir durant tot l’any següent el carro atrotinat —però infal·lible— de la Mort, tirat per un cavall sinistre, rancallós i més vell que els camins. Ara bé, en el transcurs d’aquesta ronda d’un any, el carreter travessa, ben obedient a la seva impertorbable mestressa, la frontera entre els vius i els morts, i aquest ominós privilegi li permet descobrir els plecs més amagats de l’individu i mostrar-nos que alguns només s’adonen que poden canviar quan l’hora suprema ja és massa a prop.

«Un text colpidor, suggestiu i enigmàtic alhora. Esplèndid relat al·legòric.»
Jordi Llavina, Ara

El llibre dels disbarats

15.00 978-84-943844-7-9

Quan Edward Lear era a casa de Lord Stanley, que l’havia contractat per dibuixar la seva col·lecció zoològica, va començar a fer unes estrofes de cinc versos per divertir els infants de la casa. Els poemes, acompanyats d’un dibuix, parlaven de dones de nas inacabable, d’homes amb la barba plena d’ocells, de dames que tocaven l’arpa amb la barbeta o, fins i tot, de senyors que es posaven rosegaires a les farinetes per fer-les més flairoses. Lear no podia sospitar que aquells poemets, els limericks, esdevindrien famosos i farien d’ell el patriarca, al costat de Lewis Carroll, de la literatura del nonsense o dels disbarats.

«Una petita joia. Ens posa davant el mirall de les ganes que a vegades tots tenim de fugir del camí marcat, de trencar amb tot, de deixar-nos portar per aquell pòsit d’imaginació trapella que conservem en algun racó amagat.»
Ignasi Aragay, Ara

«Aquesta versió bilingüe atresora en català l’esperit lúdic, el ritme i la sonoritat dels limericks de Lear.»
Arantxa Bea, El Trapezi

El malcarat

14.00 978-84-16948-45-1

Cnemó és un vell morrut, garrepa i rondinaire que viu reclòs a la seva finca només amb la filla; fins i tot la dona l’ha deixat, exasperada, per anar-se’n a viure amb el fill que havia tingut d’un matrimoni anterior. Amb tot, l’atzar, sempre tan esgarriacries, fa que Sòstrat, un jove de casa bona, caçant en les terres del malcarat, vegi la noia i se n’enamori bojament. Com calia esperar, el vell es nega a donar-l’hi per muller; però, després d’un seguit de trifulgues, l’esquerperia li serà castigada d’una manera ben alliçonadora. També coneguda —ja a l’antiguitat— amb el nom d’El misantrop, aquesta comèdia presenta l’arquetip d’un personatge altiu i bròfec que, per via de les adaptacions llatines, acabà influint en l’obra mestra de Molière.

El meu piano blau

13.00 978-84-16948-12-3

Publicat a Jerusalem menys de dos anys abans de la mort de l’autora, El meu piano blau es pot considerar el testament poètic d’Else Lasker-Schüler. Una vida bohèmia força enrevessada en amors, la dificultosa conjuntura de l’exili —el 1938 el règim nazi la va privar de la nacionalitat alemanya—, la pèrdua d’amics i familiars, i, principalment, la mort per tuberculosi del seu únic fill quan només tenia vint-i-vuit anys, contrasten amb el poder il·limitat de l’esperança en aquests poemes extraordinaris, que es poden comptar, sens dubte, entre els més bells i colpidors que ens va deixar el segle passat.

«Els seus poemes ens inunden de nostàlgia mentre es trenen amb la història de la cultura i les tradicions jueves del centre del continent. No se’l perdin.»
David Castillo, El Punt/Avui

El pont de la mar blava

15.00 978-84-16948-05-5

Paisatges evocadors, poblacions heterogènies, mites antiquíssims i moltes altres delícies conformen les impressions que ens ofereix Lluís Nicolau d’Olwer arran d’un viatge que va fer per la Mediterrània seguint la petja dels catalans en el període més insigne de la nostra història. Tant a la Tunísia de Ramon Llull i Anselm Turmeda com a la Malta dels Grans Mestres que parlaven la nostra llengua i a la mil·lenària Sicília ens acompanyen ombres amigues. Les teniu força més a prop del que creieu —tot i que alguns fan mans i mànigues per oblidar-les— en aquest llibre esplèndid, que, segons Domènec Guansé, és un dels «més verament mediterranis, més evocadors i més exactes que s’han escrit a les vores del mar llatí».

«Recuperat el mític periple de Lluís Nicolau d’Olwer a la recerca de les arrels catalanes.»
Ignasi Aragay, Ara

«Nicolau captura per la netedat de la seva prosa. L’origen periodístic i la brevetat no priven El pont de la mar blava d’assolir una profunditat i un rigor assequibles que fan pensar en una obra de referència com El Danubi, de Claudio Magris. Un llibre bell, commovedor i molt actual.»
Xavier Dilla, El País

«Escrits de forma tan culta com amena, els articles recollits per capítols a El pont de la mar blava són una festa per a la sensibilitat i la intel·ligència.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

El soldat fanfarró

14.00 978-84-16948-15-4

Narcisista de mena, ufanós de posseir una valentia i un atractiu sense parió i d’haver dut a terme les proeses militars més increïbles, el soldat Pirgopolinices es creu infinitament superior a tot i a tothom. Havent raptat a Atenes la cortesana Filocomàsia, s’està a Efes, on fa una vida regalada, i es creu irresistible al sexe femení. Però, com sol passar sempre als fatxendes, la realitat és una altra: l’amant de la noia, el veí i el seu propi esclau fan conxorxa i ordeixen un estratagema infal·lible per castigar la seva fanfàrria i deixar-lo amb un pam de nas, com podem veure en aquesta comèdia sensacional, sens dubte una de les millors de la literatura llatina.

El sotstinent Susdit

14.00 978-84-92405-86-2

Per culpa d’uns errors de còpia d’un escrivent inexpert i massa apressat a l’hora de redactar l’ordre del dia del seu regiment, un tinent ben viu és declarat oficialment mort i un personatge inexistent veu la llum, perquè un paper en dóna fe, i va ascendint en l’escalafó fins a convertir-se en general de l’exèrcit rus. Gràcies a la destresa narrativa que Tiniànov demostra en aquesta breu novel·la, un joc d’equívocs hilarant ens permet constatar que la burocràcia pot arribar a ser d’allò més calamitosa —sobretot quan tot depèn del despotisme dels governants— i que els documents oficials, els reglaments i les constitucions, per més legals que es vulguin, també poden ser una absurda enganyifa.

«Quina deliciosa història!»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

El zoo de vidre

15.00 978-84-19908-19-3

Dos germans, Tom i Laura Wingfield, un baliga-balaga idealista i una noia apocada, conviuen en un pis de mala mort amb la mare, una dona manefla i possessiva que enyora la seva esplendorosa joventut, per bé que fa anys que el marit l’ha abandonada. El noi treballa en un trist magatzem, i la noia s’està a casa i dedica la major part del temps a la seva col·lecció de figuretes de vidre. L’arribada d’un possible pretendent per a la jove trastoca de sobte el dia a dia de la família i en destapa, alhora, la infelicitat més pregona. Només un talent fora mida com el de Tennessee Williams podia mostrar amb tanta exactitud, com fa en aquesta obra, la fragilitat dels éssers humans i la cara més llòbrega del somni americà.

Elegies romanes

12.00 978-84-19908-16-2

Potser el fruit més ufanós que va donar el viatge a Itàlia de Goethe són aquestes Elegies romanes, un veritable punt d’inflexió en la seva obra poètica. Manllevant la forma mètrica més freqüent en els mestres llatins de l’amor —als quals pren com a model—, el geni alemany ens va llegar aquest bell recull en què, amb Roma com a delitós i acollidor refugi, es lliura a l’eros i reivindica la manera d’estimar dels antics amb una voluptuositat erudita (l’art hi és tothora present), fins i tot amb una certa lascívia, almenys segons el parer de Schiller. De fet, Amor mateix, com llegim a l’elegia XIII, segueix el poeta en el seu viatge per poder-lo complaure, i segur que el devia complaure tant com Goethe ens complau a nosaltres gràcies a l’esplèndida traducció de Feliu Formosa.

«Les Elegies romanes són una delícia de llibre. Al capdavall, tota aquella història d’amor acaba en tristesa: “Em disgusta a la nit jeure tot sol al llit”. Però ha acomplert la seva comesa amb escreix: donar-nos un llibre memorable, immortal.»             Jordi Llavina, El Punt/Avui

Elogi de la calvície

12.00 978-84-92405-71-8

Per a desgràcia i perdició de barberies i clíniques capil·lars, la calvície és una virtut, gairebé un regal dels deús, i comporta un munt d’avantatges. I és que els calbs solen ser més forts i tenen més bona salut que els qui tenen cabells. Deia Pirandello que «l’art de l’humor ha estat sempre art d’excepció», i no hi ha dubte que la tasca de Sinesi en aquest llibre és excepcional, perquè assoleix la comicitat i l’humor amb l’elogi d’allò que, a primera vista, no és elogiable. Deutor de certs escrits de Llucià, l’Elogi de la calvície és considerat el millor encomi paradoxal que ens ha donat l’antiguitat, i va tenir una influència decisiva —directament o indirecta— en autors com Erasme, Berni i Rabelais.

«Ara que tornen a estar de moda, entre els homes, les testes pelades, és oportuna la publicació de l’Elogi de la calvície. Un curiós divertimento.»
Ignasi Aragay, Ara

«Aquest llibret ens és útil perquè ens ensenya a raonar i a fer un discurs ben travat i allunyat del benpensatisme estètic circumdant, perquè es riu sense complexos del rigor mortis dels postissos. I ens acara a la ximpleria de no veure que més enllà del nas de la mediocritat ambiental hi ha un geni que respira.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

Els acarnesos

12.00 978-84-16948-08-6

Atrapats en la guerra fratricida entre Atenes i Esparta, que s’allarga indefinidament per raó de la política corrupta de dirigents i militars els quals prefereixen fer durar la farsa bèl·lica com més temps millor per seguir cobrant els seus sous elevats, els pagesos atenesos malden per sobreviure dins les muralles de la ciutat un cop han perdut els camps i les collites a mans dels enemics. Un d’aquests pagesos, el sorneguer Diceòpolis, decideix acordar ell tot sol la pau amb Esparta com a simple particular, i fa veure als seus conciutadans i a tots nosaltres la ineptitud i la hipocresia dels governants, que massa sovint ens volen fer beure a galet.

Els antievangelis jueus

15.00 978-84-16948-02-4

¿I si Jesús de Natzaret va ser un bastard, fill de Maria i d’un veí seu, que fou castigat a mort per la seva insolència i el seu desvergonyiment? ¿I si sant Pere va ser un rabí jueu a qui els mateixos jueus demanaren que es posés al capdavant de l’Església per fer anar els cristians per mal camí? Aquest llibre inclou les dues versions jueves més significatives de la vida de Jesús i tres de la història de Simó Kefa —l’apòstol Pere—, que ridiculitzen les figures més sagrades del cristianisme i capgiren completament els fets i els missatges de la versió oficial dels textos canònics, i això les converteix en uns autèntics antievangelis. Perseguits des de ben aviat pel seu to punyent i injuriós, aquests escrits han estat durant molts segles l’única arma dels jueus per lluitar contra les temptacions de convertir-se al cristianisme tot mostrant-ne una caricatura atroç i despietada.

«Ens segueix sorprenent l’enginy meravellós amb què alguns jueus es van dedicar a una secreta guerra d’històries.»
Miquel Àngel Llauger, Ara Balears

«Ara podem recuperar i assaborir aquells textos clandestins, enginyosos i irreverents.»
Martí Gironell, El Mundo

«Cal llegir aquests textos mordaços sense prejudicis religiosos. Nosaltres ens ho podem permetre.»
Teresa Costa-Gramunt, El 3 de vuit

Els avantatges i els desavantatges de les lletres

14.00 978-84-16948-25-3

En una època en què el saber s’ha convertit en una vil mercaderia, en què les carreres universitàries se solen escollir per les «sortides» professionals que se suposa -sovint erròniament- que tindran, en què l’ideal de vida desitjat per molta gent és enriquir-se ben de pressa, en què es valora més un bon tiberi que un bon llibre, els estudis literaris, per força, van de mal borràs. Reflexió rigorosa i personal sobre la professió del literat i sobre les privacions i els inconvenients que haurà d’afrontar el qui vulgui dedicar-se a l’estudi de les lletres, aquest llibre ens demostra que l’ocàs de les humanitats ja ve de lluny.

«L’eco del consell d’aquest savi renaixentista segueix ressonant avui amb tota la seva veritat.»
Ignasi Aragay, Ara

«Text revolucionari que hauria de ser lectura obligatòria entre els nostres aprenents.»
David Castillo, El Punt/Avui

«No hi ha res més tràgic i esfereïdor que llegir un llibre escrit fa cinc-cents, sis-cents o dos mil anys i adonar-se, esbalaït, que l’autor sembla estar descrivint l’ésser humà de l’any dos mil dinou.»
Joan Tello, Blog de l’Escola de Llibreria

Els bessons

14.00 978-84-92405-45-9

Dos germans bessons que l’atzar va separar quan eren infants acaben retrobant-se anys més tard després d’incomptables equívocs i una pila d’embolics que fan que es desbordin les situacions divertides. Malgrat la senzillesa de l’argument, el talent i la força còmica de Plaute van aconseguir, sens dubte, que aquesta comèdia d’intriga —la primera de tot el teatre clàssic llatí que es va representar en llengua vernacla— fascinés en èpoques posteriors il·lustres dramaturgs: The Comedy of Errors, de Shakespeare, i I due gemelli veneziani, de Goldoni, són, per posar-ne només un parell d’exemples, les seves successores més insignes.

«La tria d’aquest comediògraf llatí, molt popular en el seu temps, esdevé un altre encert, que evidencia la bona orientació d’aquesta magnífica iniciativa editorial, regal exquisit per als lectors més exigents.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

Els mèrits de les dones

12.00 978-84-92405-33-6

Decisives per a l’existència dels seus pobles, les protagonistes d’aquest llibre van esdevenir, gràcies a les seves gestes, figures exemplars entre els grecs. El coratge, la prudència, la capacitat de lideratge o la defensa de la pàtria, entre molts altres mèrits, demostren a bastament que sovint eren elles les que portaven els pantalons o la túnica, per ser més precisos. Més de mil anys abans que Giovanni Boccaccio escrivís el conegut De claris mulieribus i que Christine de Pisan bastís la seva «ciutat de les dames», Plutarc ja havia ensenyat que les dones, a l’antiguitat, no solament filaven la llana.

«La lectura del llibre és un exercici esplèndid contra la intolerància.»
Toni Mata, Regió 7

«A mig camí entre les Vides i els Escrits morals, Els mèrits de les dones s’afegeix al catàleg de clàssics delicats —petits però nutritius— que Adesiara edita.»
Jordi Nopca, Time Out