• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

La meva ignorància i la de molts altres

14.00 978-84-92405-30-5

Petrarca, savi venerable, que ha obtingut els seus vastos coneixements després de molts anys d’estudi i de dedicació fervorosa a les lletres, és titllat d’ignorant per quatre joves pedants i malagraïts que el denigren perquè envegen la fama que ha assolit. Publicat tres anys abans de la seva mort i considerat el seu darrer gran tractat, aquest llibre constitueix l’assenyada defensa del vell mestre contra la falsa erudició, contra la xerrameca inútil dels setciències. Ara bé, com ell mateix afirma, quan la supèrbia humana desplega al vent les seves ales implumes, no hi ha res a fer: la cultura, avui com ahir, té mala peça al teler.

«Petrarca va escriure aquesta lletra per delimitar els límits de la pròpia ignorància i saviesa i els confins inabastables de la ximpleria i la ignorància de molta gent.»
Jordi Llovet, El País

«Tota una lliçó.»
Ignasi Aragay, Time Out

Lisístrata

12.00 978-84-92405-28-2

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

«Si el gran mèrit del traductor és que un oblidi que està llegint una traducció, aquesta Lisístrata ho aconsegueix. El lector s’ho passa de conya amb el traginar d’unes dones que són ja les nostres contemporànies.»
Enric Gallén, Presència

«És una lectura ideal per fer-la caure a un institut de secundària —i també per fer-se un tip de rialles els grans— si algun mestre mongívol o un pare retrògrad no se’ns escandalitza amb la tria.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

Quartetes

14.00 978-84-92405-26-8

Si la nostra estada en aquest món és precària i fugaç; si les creences religioses no valen per a res; si fins els més savis són incapaços de resoldre els misteris de l’existència, ¿de què ens serveixen les pors, les inquietuds, la fe? L’escepticisme de Khayyam davant la vida esdevé en els seus poemes una poderosa exhortació al gaudi de la natura i dels plaers. I la força colpidora de la imatge poètica contrasta amb la concisió i la senzillesa dels versos en aquesta obra insubstituïble de les lletres universals que va meravellar, entre molts altres autors, figures tan destacades com T. S. Eliot, Ezra Pound o Marguerite Yourcenar.

«Hi ha pocs llibres que originin una fiblada profunda i veritable en el lector. Una fiblada que és també una sensació d’ulls com plats, de regirament intern, d’al·lucinar i de fer-li sentir que ha trobat escrit d’una manera precisa i justa allò que, sense saber-ho, feia temps que volia dir.»
Anna Ballbona, Presència

«Entre l’amargor i el carpe diem, la condensació d’alguns poemes de Khayyam és un miracle en quatre versos.»
Enric Sòria, El País

«Allunyat de fanatismes, conscient del caràcter efímer de l’existència, Khayyam ens desafia a fer un exercici de saviesa i de plenitud.»
Carles Duarte, El Periódico

«Obriu per on obriu el llibre, les quartetes us salten al damunt carregades de sentit i saviesa, ritme i forma, ironia o sarcasme, lleugeresa i contundència.»
Àlex Susanna, El Mundo

«Omar Khayyam és un poeta clàssic, com Virgili, el Dant, Matsuo Basho, Ausiàs March o Góngora. Aquesta edició bilingüe permetrà al lector català constatar-ho en cada un dels versos.»
Jordi Llavina, Avui

Cançoner de Ripoll

12.00 978-84-92405-20-6

Descoberts per Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir de Ripoll, els Carmina Riuipullensia que el mateix Nicolau atribuí a un «Anònim enamorat» i que se solen datar vers el darrer terç del segle XII constitueixen, sense cap mena de dubte, el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. El cançoner inclou vint composicions, de tema eròtic i mètrica variable, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preat de les lletres llatines medievals.

«No fa ni un segle que llegim el Cançoner, però el valor és inqüestionable, ja que se situa a la cruïlla entre la fi de la gran tradició lírica de l’antiguitat llatina i l’esclat dels trobadors, en la línia de la poesia goliardesca, la dels Carmina Burana
Xavier Dilla, El País

«Una petita joia de la nostra literatura.»
Miquel Desclot, Revista de Girona

Igualtat entre els homes i les dones / Greuge de les dones

11.00 978-84-92405-22-0

Per bé que potser semblaria sobrer que algú volgués demostrar avui en dia la igualtat dels homes i les dones, l’afirmació d’aquesta igualtat en l’àmbit de les lletres encara més si tenim en compte que provenia de la ploma d’una dona degué causar un enorme rebombori al començament del segle XVII. L’evidència dels raonaments, la solidesa de l’argumentació i els testimonis irrefutables que es presenten en els dos tractats que conformen aquest volum, amb els quals Marie de Gournay s’avançà de molt a la seva època, expliquen, sens dubte, l’oblit injustificat a què han estat sotmesos.

«Seguint la mateixa senda que Montaigne, el seu admirat mestre, en aquests escrits dialoga amb els clàssics i es mostra sincera, planera i directa.»
Ignasi Aragay, Avui

«Marie Le Jars de Gournay era un dona d’una vastíssima cultura, que escrivia amb un estil brillant i que actuava amb coratge i des d’una admirable llibertat de criteri.»
Carles Duarte, El Periódico

Lenz

14.00 978-84-92405-19-0

La insignificança de l’ésser humà davant la natura, l’abisme tenebrós de l’existència, la crisi del jo creatiu en un món en plena transformació i el gran crepuscle del classicisme de Weimar, projectant-se contra un horitzó dramàtic fet de paisatges romàntics i d’esquizofrènia, acompanyen la figura corprenedora de Reinhold Lenz, el poeta que, en paraules de Goethe, «travessà com un meteor fugisser l’horitzó de la literatura alemanya i tornà a desaparèixer sobtadament». Büchner, basant-se en testimonis de l’època, ens el mostra en l’instant precís d’aquesta desaparició, xipollejant en les aigües negroses de la follia i arrapant-se a les desferres de la raó, la religió i la poesia.

«Un llibre de pes, gairebé imprescindible, una obra capaç de suscitar un inesgotable volum de reaccions, anàlisis i interpretacions, i, adés i adés, una notable quantitat de suggeriments literaris.»
Víctor Gayà, El Temps

Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga

14.00 978-8492-405-18-3

Mestres egregis de saviesa, els filòsofs de la Grècia antiga ens llegaren un immens catàleg d’idees i coneixements que ha anat afaiçonant, al llarg dels segles, el pensament occidental. Les seves obres, la seva vida, les escoles a què pertanyien, tot ha estat objecte d’incomptables estudis. Ara bé, ¿què sabem de les morts que van patir? Sí, en efecte, és famosa la trista fi de Sòcrates engolint la cicuta, però pocs coneixen com van finar Demòcrit, Epicur, Plató o el mateix Aristòtil. Aquesta antologia, que recull les morts —ben variades i sovint estrambòtiques— dels cinquanta filòsofs grecs més importants de l’antiguitat, ens permet comprovar que, tot i l’aura divina que exhalaven, eren humans, massa humans.

«M’he divertit d’allò més llegint l’Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga, i he après molt del seu autor.»
Víctor-M. Amela, La Vanguardia

«Volum rigorós, detallista i de lectura amena de pòsit erudit.»
Jordi Nopca, Time Out

«Un llibre que per la seva saviesa i amenitat no ha de faltar en cap biblioteca amb cara i ulls.»
Xuan Bello, El Comercio

El banquet dels cèsars

12.00 978-84-92405-15-2

Amb motiu de les festes Crònies, dies de llibertat i de disbauxa, Ròmul convida els déus i els cèsars a banquetejar plegats. En aquest peculiar simposi que com tots els simposis és l’àmbit idoni per al penjament i la pulla, els déus han de jutjar els mèrits dels grans homes d’estat i escollir-ne el més il·lustre. Juli Cèsar, August, Trajà i molts altres emperadors se sotmeten a aquest insòlit tribunal vanant-se de llurs gestes, però el vencedor, ai las!, no és un guerrer, sinó un filòsof. Amb aquest llibre esplèndid, que és ben actual, Julià ens brinda, com digué l’insigne Edward Gibbon, «una de les produccions més plaents i instructives del geni antic.»

«És tota una afortunada sorpresa que el maleït personatge torni als taulells de novetats i que sigui en una edició que també el posa a l’abast de tota mena de lectors, no únicament dels hel·lenistes.»
Lluís Bonada, El Temps

Sàtires

14.00 978-84-92405-11-4

Convençut que el poeta ha d’instruir i alhora delectar, màxima que ell mateix va fer famosa en la seva Art poètica, Horaci ens regala en aquesta obra un veritable manual de vida pràctica. Les delícies de l’amistat de debò, el poder il·limitat dels diners, els perills de la golafreria, els avantatges del sexe amb les meuques i, és clar, els inconvenients de practicar-lo amb les dones casades, la niciesa dels nous rics i fins les manies d’un precursor de la nouvelle cuisine: tot això, i molt més, és present en aquest llibre genial.

«Les Sàtires (en excel·lent traducció, la primera sense eufemismes ni bricolatge moralista) ens aboquen a les veritats del món, a les petites i a les més transcendentals com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs que menyspreen els necis sense ser millors ni més savis.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia

Ascesi

14.00 978-84-92405-10-7

Cant de llibertat i de sofrença, cant de les virtuts i les misèries de la condició humana, aquesta obra cabdal, veritable reflex del pensament de Kazantzakis que fou publicada en la seva redacció definitiva l’any 1945 i que ell mateix considerava la més important que havia escrit mai, constitueix la màxima expressió de la lluita de l’individu, abocat irremeiablement a l’abisme de l’existència, per desprendre’s de tot allò que és superflu i de tots els obstacles que impedeixen a l’ànima l’ascensió definitiva.

«Kazantzakis gairebé crea una religió des de la més absoluta llibertat, des de l’abisme de la seva ànima que crida, que és com un ocell de foc, indomable.»
Ignasi Aragay, Avui

La música

12.00 978-84-92405-07-7

La música, tot i ser feta d’aire i moviment, perviu en el temps. Les innovacions canvien la tradició, però allò que fou innovació esdevé tradicional. Les melodies i els instruments es transformen, però el que és recent comparteix moltes coses amb el que és antic i li’n deu encara moltes més. Si coneixem bé la música del passat i el significat que els grecs li atorgaven, sens dubte coneixerem millor la nostra pròpia música i ens coneixerem millor com a éssers creatius que som. La lectura d’aquesta obra, un dels pocs tractats musicals de l’antiguitat que s’han conservat, és una bona manera d’aconseguir-ho.

«Un text idoni per a musicòlegs i melòmans, però també per a profans que s’acontenten amb el delit d’heure-se-les amb una matèria exposada perfectament per un escriptor elegant, entès i capaç.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

Converses de meuques

12.00 978-84-92405-04-6

Tema tabú per excel·lència en la majoria dels pobles, les meuques poden ufanar-se, sens dubte, d’exercir l’ofici més antic del món. Tingudes sovint per promotores de tota mena d’agressions als bons costums i a la decència de societats no gens mancades d’hipocresia, elles no han deixat mai de treballar a preu fet. En aquest llibre, Llucià ens les presenta en el context de les seves converses íntimes, quotidianes, on les vastes possibilitats de la professió meretrícia es combinen amb la gràcia, l’animació i l’espontaneïtat d’unes situacions que, si bé tenen lloc a l’antiga Grècia, són, pel seu caràcter profundament humà, ben actuals.

«L’edició és magnífica; les notes, excel·lents; la traducció, gloriosa. I Llucià, com diria Flaubert, és hénorme (amb hac). Quanta felicitat queda en el món entre les pàgines dels llibres!»
Jordi Llovet, El País

Carta a la posteritat / Carta a Boccaccio

12.00 978-84-92405-00-8

Petrarca, figura cabdal del Renaixement, ens ha deixat un llegat literari impressionant, tant per la quantitat com per l’elevació del seu pensament; en són un magnífic compendi les dues cartes que publiquem. La primera va dirigida a la posteritat, és a dir, a tots nosaltres, i ens cal llegir-la: és una autobiografia ensems objectiva i apassionada. La segona, una epístola adreçada al seu gran amic Giovanni Boccaccio, és una mena d’apologia de la seva vida i de la seva tasca; en ella es mostra plenament conscient de la transcendència dels seus estudis i de la seva obra, destinada a obrir nous camins en el llindar d’una nova època. Les dues cartes poden ser llegides com un testament vital i literari de l’humanista per excel·lència.

«Aquesta feliç publicació és oportuna per capbussar-nos en el món interior i les contradiccions d’un dels grans poetes i humanistes del Renaixement.»
Antoni Gómez, Levante

1 4 5