• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Paràsit i altres elogis

14.00 978-84-19908-13-1

Les excel·lents qualitats, el refinament i el savoir faire dels paràsits, els vividors que mengen sempre a casa dels rics; les virtuts mai no prou apreciades de la mosca; la noble i antiquíssima art de l’astrologia, peça clau per entendre la pràctica totalitat de la mitologia grega; o els mèrits i la bona fe d’un tirà tan sanguinari com el sicilià Fàlaris, entre altres preteses contradiccions, converteixen aquest volum en una mina gairebé inexhaurible de situacions tan divertides com desconcertants. En els textos que el conformen, Llucià, gran mestre de l’humor a l’antiguitat, ens ensenya que no hi ha res més sorprenent que el fet d’elogiar una cosa que, a primera vista, no sembla gens mereixedora d’elogi. I a fe que ho van aprendre els seus alumnes més avantatjats, com ho demostra l’Elogi de la follia d’Erasme.

Poema del bosc

15.00 978-84-16948-42-0

Començat a compondre en el moment àlgid de la carrera artística de l’autor, el Poema del bosc, considerat el millor representant del prerafaelitisme literari a casa nostra, és un pletòric i ambiciós cant èpic a la natura com a espai de transcendència que l’home d’avui ha oblidat per complet. El bosc, sempre inabastable per més que el vulguem dominar, és un indret mític, misteriós, fascinant; el bosc és ple de goges, de sirenes, d’ondines, d’herois; el bosc, en definitiva, amb tota la seva puixança, és com una religió que recorre els cants d’aquest poema excels a fi que la poesia moderna, massa allunyada dels valors primigenis, retorni a la natura i a la vida.

«Riquer retrata el paradís.»
David Castillo, El Punt/Avui

«El Poema del bosc, d’Alexandre de Riquer, és un dels més excel·lents poemes modernistes que s’han escrit a casa nostra. I és tan visionari i tan contemporani als nostres dies que fa feredat.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

Poemes

11.00 978-84-92405-32-9

«El millor de Rupert Brooke ja és per sempre un bé català. Un bé molt ric, sobre el qual els nostres amants de la poesia sens dubte multiplicaran delícies i reflexions —i tant de bo si també més d’un contricions— en retrobar, radiants i nous en un aire serè, conceptes i valors poètics que ací de vegades temem que s’hagin fet vells abans d’haver-se elevat d’arran de terra.» Amb aquests mots, Carles Riba celebrava que el lector català pogués llegir en la nostra llengua un dels poetes més purs que va donar el segle XX. Apareguda l’any 1931 a les Publicacions de «La Revista», la traducció de Marià Manent, que ara recuperem, continua essent insuperable.

«Una molt bella tria de poemes que l’editorial Adesiara ha decidit recuperar. Una decisió feliç, certament, perquè l’edició d’aquests Poemes ens retorna a la vegada un apunt crític de Riba, la traducció de Manent i, per descomptat, la radiant serenitat de les paraules de Brooke.»
Pere Ballart, Lletres

«I la seva poesia segueix despertant delicades passions.»
Ignasi Aragay, Time Out

Poemes 1925-1930

13.00 978-84-92405-85-5

L’any 1922, T. S. Eliot publica The Waste Land, que es converteix ben aviat en un dels models indiscutibles de la poesia anglesa, i el 1945 surten a llum els Four Quartets, que el poeta considerava la seva obra mestra. Entre aquestes dues fites, hi ha uns anys de tenaç activitat intel·lectual i espiritual, on l’etapa que va del 1925 al 1930 es revela absolutament decisiva per a la seva obra posterior. Aquest volum inclou els tres reculls que Eliot va escriure en aquest breu però intens període: Els homes espantall (1925), Dimecres de Cendra (1930) i Poemes d’Ariel (1927-1930), una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.

Poemes priapeus

12.00 978-84-92405-87-9

Fill il·lustre i contrafet de Dionís i d’Afrodita segons la majoria de les versions, Priap simbolitza, a Roma, la potència sexual masculina i la fertilitat dels camps. Amb el seu membre descomunal, sempre en erecció, les estàtues del déu protegeixen horts i jardins, com palesa aquest recull anònim no posterior al segle I dC, ara per primer cop en català. I si algun lladre pretén robar-li els fruits i fer-lo enfadar, Priap el castiga amb la seva arma implacable i l’ataca amb els seus versos irreverents. Mai com en aquests poemes no ha corregut més perill la integritat de matrones descarades, noietes porugues, joves imberbes i homes impotents.

«Llegint aquests versos es pot assegurar que no hem progressat gens i no fem res que no fessin els nostres avantpassats. Més aviat, al segle XXI, som més puritans que els ciutadans lliures de la Roma clàssica.»
Ada Castells, La Vanguardia

Quartetes

14.00 978-84-92405-26-8

Si la nostra estada en aquest món és precària i fugaç; si les creences religioses no valen per a res; si fins els més savis són incapaços de resoldre els misteris de l’existència, ¿de què ens serveixen les pors, les inquietuds, la fe? L’escepticisme de Khayyam davant la vida esdevé en els seus poemes una poderosa exhortació al gaudi de la natura i dels plaers. I la força colpidora de la imatge poètica contrasta amb la concisió i la senzillesa dels versos en aquesta obra insubstituïble de les lletres universals que va meravellar, entre molts altres autors, figures tan destacades com T. S. Eliot, Ezra Pound o Marguerite Yourcenar.

«Hi ha pocs llibres que originin una fiblada profunda i veritable en el lector. Una fiblada que és també una sensació d’ulls com plats, de regirament intern, d’al·lucinar i de fer-li sentir que ha trobat escrit d’una manera precisa i justa allò que, sense saber-ho, feia temps que volia dir.»
Anna Ballbona, Presència

«Entre l’amargor i el carpe diem, la condensació d’alguns poemes de Khayyam és un miracle en quatre versos.»
Enric Sòria, El País

«Allunyat de fanatismes, conscient del caràcter efímer de l’existència, Khayyam ens desafia a fer un exercici de saviesa i de plenitud.»
Carles Duarte, El Periódico

«Obriu per on obriu el llibre, les quartetes us salten al damunt carregades de sentit i saviesa, ritme i forma, ironia o sarcasme, lleugeresa i contundència.»
Àlex Susanna, El Mundo

«Omar Khayyam és un poeta clàssic, com Virgili, el Dant, Matsuo Basho, Ausiàs March o Góngora. Aquesta edició bilingüe permetrà al lector català constatar-ho en cada un dels versos.»
Jordi Llavina, Avui

Rosa de Lima i altres proses

14.00 978-84-19908-18-6

La monotonia de la Castellassa, un casalot sòrdid i isolat on viuen una mare i un fill que no hi és tot, anomenat Hipòlit —i que s’assembla en molts aspectes al Manelic de Terra baixa—, es veu sotragada per l’aparició de dues dones, donya Leocàdia i Rosa de Lima, que hi resten un quant temps per un motiu ben peremptori. Anys després, en plena Setmana Tràgica, el fill de l’Hipòlit pren part en el saqueig i la crema de convents a Barcelona, però el seu furor inicial esdevé commiseració i generositat davant d’una descoberta d’allò més inesperada, la qual aboca el lector a un desenllaç pertorbador que, com el dels dos relats que s’inclouen també en aquest volum, és digne del més gran dels nostres dramaturgs.

Sàtires

14.00 978-84-92405-11-4

Convençut que el poeta ha d’instruir i alhora delectar, màxima que ell mateix va fer famosa en la seva Art poètica, Horaci ens regala en aquesta obra un veritable manual de vida pràctica. Les delícies de l’amistat de debò, el poder il·limitat dels diners, els perills de la golafreria, els avantatges del sexe amb les meuques i, és clar, els inconvenients de practicar-lo amb les dones casades, la niciesa dels nous rics i fins les manies d’un precursor de la nouvelle cuisine: tot això, i molt més, és present en aquest llibre genial.

«Les Sàtires (en excel·lent traducció, la primera sense eufemismes ni bricolatge moralista) ens aboquen a les veritats del món, a les petites i a les més transcendentals com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs que menyspreen els necis sense ser millors ni més savis.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia

Teogonia

14.00 978-84-92405-54-1

Gràcies al do que rep de les Muses, Hesíode —poeta i profeta alhora— esdevé el cantaire del passat còsmic i llegendari dels hel·lens: els éssers primordials (Caos, Cel, Terra, Tàrtar, Eros), la castració d’Úranos, la desfeta del soberg Cronos, la lluita dels Titans i els Olímpics fins a la victòria de Zeus, però també l’engany de Prometeu —que comportà com a càstig la creació de la primera dona— i les múltiples unions de déus i deesses han fascinat durant segles els amants de les lletres. I és que potser els orígens de la nostra civilització encara són moltes vegades l’explicació del present que ens toca viure.

Tots els monòlegs

14.00 978-84-92405-42-8

En una carta adreçada a Rusiñol arran de l’èxit de l’estrena del seu primer monòleg, el crític Josep Yxart l’exhortava: «Treballa força, envia alguna cosa grossa, atrevida, espontània i que faci escruixir». I les peces posteriors van demostrar que l’escriptor seguí aquest consell al peu de la lletra: un caçador que l’únic que mata és el temps, una enginyosa màquina que posarà fi a la fam mundial repartint escudella o una minyona que es vol suïcidar a còpia de beure Anís del Mono són alguns dels mítics episodis amb què el monòleg va atènyer al nostre país la modernitat escènica i literària.

«Llegides avui, aquestes petites perles tenen la gràcia de construir un microcosmos que barreja grosso modo el costumisme i la modernitat.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

«És molt divertit i a l’època omplia els teatres amb les estrenes dels seus monòlegs.»
Martí Sales, Time Out

Una nit

15.00 978-84-16948-89-5

Amb una gran capacitat de penetració psicològica, una prosa depurada i un esforç de síntesi considerable, l’autor s’endinsa en les cavil·lacions de Maurici Pomerola, que rep una carta anunciant la mort, en plena jovenesa, de la noia de qui havia estat enamorat. Impel·lit a rememorar el passat i aclarir els seus sentiments durant la vetlla de la difunta, el protagonista arriba a una conclusió d’allò més inesperada. Autèntica fita a casa nostra de la modalitat narrativa que Guillem Díaz-Plaja designà com a «novel·les d’una jornada», a l’estil de les de Zweig, Woolf o Swinnerton, aquesta amena narració és una peça ineludible per a la comprensió del mapa novel·lístic de preguerra i un testimoni de la modernitat literària de la Catalunya republicana.

«Qui sóc és la gran pregunta filosòfica, existencial, que com un subtil fil de plata travessa les pàgines d’Una nit, sens dubte una de les millors novel·les de Domènec Guansé.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«Una nit és, sens dubte, un relat intens, complex i intel·ligent sobre els sotracs de l’ànima humana i els abismes insondables del jo.»
Maria Dasca, El País

Unes quantes coses boniques

14.00 978-84-92405-88-6

Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut… Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.

«Una obra meravellosa.»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

«Sí, deixeu-vos sorprendre per Xuan Bello. Deixeu que us amanyagui el seu sentit d’amistat i la seva veritat autèntica, que és aquella que mai no es diu del tot.»
Ignasi Aragay, Ara

«Quan llegeixo Xuan Bello, mai no m’hi avorreixo, i en surto sempre una mica més savi i amb un somriure als llavis. Cosa que, ben mirat, em sembla tot un programa vital. O nacional. O editorial.»
Jaume Subirana, El Periódico

«Tenim al davant un escriptor que no només sap captar les coses boniques, sinó que també les escriu amb un ofici magistral, comparable, posem per cas, amb l’execució d’una dificilíssima peça de violí.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«L’obra de Bello es posiciona a favor de les coses que són autèntiques contra la pressa que condemna a l’oblit.»
Toni Mata, Regió 7

Vida de Juli Agrícola

12.00 978-84-19908-20-9

Acostumats com estem a les biografies de personatges mesquins i cobejosos com Catilina, o d’emperadors despietats i sanguinaris com Neró i Calígula, que fan les delícies dels afeccionats al macabre, oblidem sovint que els romans no haurien perdurat tants segles només amb individus d’aquesta casta. També hi va haver homes íntegres, és clar, segurament la majoria, que amb la seva uirtus i els seus esforços van permetre que Roma dominés el món. Juli Agrícola, un romà de classe mitjana elevat al patriciat, va tenir una importància considerable en la conquesta de Britànnia, i aquest llibre no és només la lloança d’un home bo, sinó una font impagable per conèixer de primera mà la romanització.

Vides de Dante i de Petrarca

12.00 978-84-92405-80-0

Nosaltres, lectors del segle XXI, sabem que Dante, Petrarca i Boccaccio són els escriptors més importants del Renaixement, però els primers biògrafs del Quattrocento, moguts segurament pel seu afany de recuperar a tot preu els clàssics grecollatins, no els van incloure en el seu cànon. I els entesos asseguren que devem en bona part a Leonardo Bruni —i al mètode biogràfic que empra en aquest llibre— la resurrecció de Dante, la consolidació de Petrarca i la reivindicació de la llengua vulgar per escriure sobre qualsevol qüestió de caire elevat. Gràcies a aquestes Vides, podreu endinsar-vos amb un guia segur a les deus de l’humanisme.

«És un llibret que ens transporta a l’esperit d’una època que potser hauríem de recuperar, si no volem que els estudis culturals acabin sepultats als nínxols més ombrívols de l’especialització.»
Damià Alou, Ara

Vita sexualis

15.00 978-84-92405-93-0

Prohibida un quant temps per la censura imperial arran de l’escàndol que va causar en la societat japonesa del seu temps, aquesta novel·la, no gaire llibertina, i fins i tot pudorosa des del punt de vista occidental, ens ofereix la iniciació eròtica del filòsof Shizuka Kanai, que descriu les seves experiències amoroses —des de trobades amb geishes fins a pràctiques homosexuals— dels sis als vint-i-un anys. Estructurada a manera de diari personal, Vita sexualis és, amb tot, un clam admirable contra la hipocresia i les maules que solen governar les societats dites civilitzades.

«Hi trobarem la sinceritat d’un home que explica les coses tal com són, amb els seus temors, els seus dubtes i els seus desitjos, però sense cap impostura. Parlant de sexe, aquesta honestedat és poc freqüent i molt d’agrair perquè tots hem anat alguna vegada tan despistats com el jove Kanai.»
Ada Castells, La Vanguardia

1 4 5