• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

L’heresiarca i Cia.

20.00 978-84-92405-29-9

Capellans sacrílegs, drapaires de nissaga imperial, fundadors d’heretgies, barralers empedreïts, assassins canonitzats, raptors de noies casadores, poetes que comparteixen un mateix tovalló, visionaris que engalipen els turistes… Súmmum de la paròdia i la irreverència, però també reflex de les mil cares contradictòries de la vida, els personatges d’aquest llibre són la prova palmària del talent de l’autor. Com digué Philippe Soupault, «quan Apollinaire escrivia, adoptava voluntàriament el to del qui prediu l’avenir: era indiscutiblement excepcional», i no hi ha dubte que els contes de L’heresiarca i Cia. corroboren aquesta asserció.

«Amb goig saludem l’aparició de la traducció catalana d’un llibre esplèndid d’Apollinaire, el llibre de contes i narracions més solvent de l’autor.»
Jordi Llovet, El País

«Irreverent de cap a cap, regira les coses que s’havien cregut infal·libles i n’ensenya un revers terrible, de vegades sàdic, sense pietat sempre, basculant de la descripció suposadament realista a allò fantàstic.»
Anna Ballbona, Avui

«Al llarg dels més de vint contes d’Apollinaire passegen tot un seguit de personatges amb qui l’autor va haver de conviure i que descriu amb una pinzellada d’humor, irreverència i, sobretot, una finíssima intel·ligència per tal de mostrar les diferents cares de la humanitat.»
Àngels Gregori, Time Out

El vicari de Wakefield

22.00 978-84-92405-27-5

El destí implacable i la malvestat humana disfressada de distinció aboquen el reverend Charles Primrose i la seva família, viva imatge de l’afabilitat i la virtut, a una espiral de desgràcies que els du a la ruïna i l’aflicció més absolutes. En aquesta tendra novel·la es demostra més bé que en cap altra, com va dir Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que amb la força d’ànim i la bondat es pot superar la gran tragèdia de la vida. Devia ser per això mateix i per la destresa de Goldsmith a l’hora d’escriure-la que aquesta senzilla història va colpir especialment escriptors de la sensibilitat d’Austen, Goethe o Dickens.

«El principal motiu per llegir aquest llibre és que és ben escrit i ben traduït. No hi ha gaires novel·les que hagin aguantat tan bé el pas del temps.»
Xavier Cortadellas, Presència

Contes de Provença

20.00 978-84-92405-25-1

Artífex de la renaixença de les lletres occitanes i descobridor de Frederic Mistral (de qui fou mestre), Josèp Romanilha va saber recollir en els seus contes el batec de la vida i de les riques tradicions de Provença. Una llengua saborosa i un gran nombre de situacions insòlites i inesperades, en les quals prevalen l’humor bonhomiós i la sornegueria dels personatges de vegades molt semblants als que trobem al Decameró o a les comèdies de Molière, ens mostren la imatge més diàfana i rutilant de la saviesa popular, que, com tothom sap, no acostuma a ser mai «políticament correcta».

«Un company de lectura que es fa estimar alegrement i admirar de debò.»
Joan Triadú, Avui

«Romanilha treballa de manera magistral, en uns textos en què no falta ni sobra res, i recupera, a més, el gust pels recursos propis de la narració recitada a la vora del foc, que és la forma més autèntica i essencial del conte.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

«Amb ell visitem una Provença divertida, de gats, de cans, de sants i de pecadors.»
Joan Daniel Bezsonoff, El Temps

La monja

22.00 978-84-92405-17-6

Suzanne Simonin, tercera filla d’un matrimoni benestant, és obligada pels seus pares a prendre els hàbits en plena adolescència. El seu bon cor, la seva bellesa i la manca absoluta de vocació que demostra topen de manera indefectible amb la infausta realitat dels convents: la maldat, l’enveja, la rancúnia i les passions reprimides de les «germanes» li fan la mort desitjable i palesen massa bé la mesquinesa dels éssers humans. En aquesta novel·la, molt controvertida en el moment de la seva publicació, Diderot s’esplaia amb les aberracions de l’estat religiós i alhora entona un cant resolut a la llibertat i a la vida.

«Allò que més interessava Diderot no eren les brutícies ni l’anticlericalisme més tronat, sinó entrar a fons en la naturalesa humana —en la tragèdia de veure una voluntat individual sotmesa al poder d’una institució avalada per l’Església—. Si hagués tirat pel dret, La monja no seria l’obra mestra, que, sens dubte, és.»
Jordi Llovet, El País

El llibre dels esnobs

22.00 978-84-92405-16-9

Virus que es propaga a passes de gegant, l’esnobisme, dissimulat sovint sota la capa de la ignorància, afecta una bona part de la població. «Una societat que dóna preeminència a la cortesia i menysprea les arts i les lletres, jo la tinc per una societat esnob», diu l’autor. I és que hi ha esnobs entre la reialesa i l’aristocràcia, n’hi ha a les ciutats i als pobles, n’hi ha a l’exèrcit i a la cúria, i tots ells, sense excepció, bé que no solen ser conscients de la seva xacra, fan mans i mànigues per surar en el gran món. En aquest llibre singular i ben vigent, Thackeray ens ofereix, amb ploma hàbil, una radiografia implacable de la societat occidental.

«Una oportuna guia de tota mena de personatges, aristòcrates il·lustres i intel·lectuals de salonet.»
David Castillo, Avui

L’altre món

22.00 978-84-92405-13-8

¿Són possibles mons diferents on les guerres siguin innecessàries, on l’economia se sotmeti a la poesia, on els ocells administrin justícia i on els homes, els éssers més odiosos de l’univers, puguin aprendre a conviure en pau amb tot allò que els envolta? Naturalment que sí. En aquest llibre esplèndid, que ha estat considerat la primera novel·la de ciència-ficció de la literatura francesa, Cyrano de Bergerac, en qualitat de crític mordaç, fa miques les convencions polítiques, religioses i morals del seu temps i, en molts aspectes, del nostre. A això es deu, sens dubte, l’enorme vigència d’aquesta obra, que ha influït indiscutiblement en autors tan decisius com Verne, Wells o Tolkien.

«Un ferotge al·legat contra les guerres, contra el que és irracional en l’home i l’estupidesa de les nostres pors en una tradició que seguiren altres grans autors com Swift i Voltaire.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia

Els crims de l’amor

22.00 978-84-92405-09-1

«Els meus pinzells són massa enèrgics; dono al vici traços massa odiosos. ¿En voleu saber la raó? No tinc l’arriscat projecte de fer que les dones adorin els personatges que les enganyen; vull, al contrari, que elles els detestin: és l’única manera d’impedir que es deixin enganyar, i, per reeixir-hi, aquells herois meus que prenen el camí del vici, els he fet tan espantosos, que ben segur que no inspiraran ni pietat ni estimació.» Vet aquí la raó de ser dels cinc relats que componen aquest volum, precedits de l’admirable i documentada «Idea sobre les novel·les», amb la qual Sade encapçala aquest llibre fascinador.

«Aquests contes són més cenyits, la matèria no es dilata, l’acció va al gra, i tenen, a més a més, l’avantatge de contenir el marquès en estat pur.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

L’exclosa

22.00 978-84-92405-06-0

A la Sicília de la fi del segle XIX, una dona, repudiada i calumniada pel marit i foragitada del poble, ha d’enfrontar-se tota sola, en lluita heroica i desigual, amb els costums atàvics, el pes dels prejudicis i la mauleria hipòcrita d’una societat en què les enraonies, les enveges i l’honor encara que es fonamenti en la fal·làcia són més poderosos que la veritat. Amb aquesta novel·la colpidora i revolucionària, Pirandello reflecteix, d’una manera extraordinàriament objectiva i amb certes pinzellades d’humor, els instints més pregons del gènere humà.

«L’equilibri entre humor i drama, entre el retrat social i el retrat humà, entre el grotesc i el realisme més afinat, entre diàlegs i acció, converteix L’exclosa en una obra mestra sobre la qual el pas del temps no li ha pogut gravar cap ni una arruga.»
Lluís Bonada, El Temps

La tomba del fanatisme

20.00 978-84-92405-03-9

«Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s’enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l’Església ha estat governada des dels furors d’Atanasi i d’Arri fins als nostres dies.»

«Quan el que cal és desemmascarar la farsa del poder, s’ha de parlar sense por a qüestionar-ho tot fins a les últimes conseqüències. Gràcies, mestre.»
Ada Castells, Avui

1 5 6