• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

L’heresiarca i Cia.

20.00 978-84-92405-29-9

Capellans sacrílegs, drapaires de nissaga imperial, fundadors d’heretgies, barralers empedreïts, assassins canonitzats, raptors de noies casadores, poetes que comparteixen un mateix tovalló, visionaris que engalipen els turistes… Súmmum de la paròdia i la irreverència, però també reflex de les mil cares contradictòries de la vida, els personatges d’aquest llibre són la prova palmària del talent de l’autor. Com digué Philippe Soupault, «quan Apollinaire escrivia, adoptava voluntàriament el to del qui prediu l’avenir: era indiscutiblement excepcional», i no hi ha dubte que els contes de L’heresiarca i Cia. corroboren aquesta asserció.

«Amb goig saludem l’aparició de la traducció catalana d’un llibre esplèndid d’Apollinaire, el llibre de contes i narracions més solvent de l’autor.»
Jordi Llovet, El País

«Irreverent de cap a cap, regira les coses que s’havien cregut infal·libles i n’ensenya un revers terrible, de vegades sàdic, sense pietat sempre, basculant de la descripció suposadament realista a allò fantàstic.»
Anna Ballbona, Avui

«Al llarg dels més de vint contes d’Apollinaire passegen tot un seguit de personatges amb qui l’autor va haver de conviure i que descriu amb una pinzellada d’humor, irreverència i, sobretot, una finíssima intel·ligència per tal de mostrar les diferents cares de la humanitat.»
Àngels Gregori, Time Out

La monja

22.00 978-84-92405-17-6

Suzanne Simonin, tercera filla d’un matrimoni benestant, és obligada pels seus pares a prendre els hàbits en plena adolescència. El seu bon cor, la seva bellesa i la manca absoluta de vocació que demostra topen de manera indefectible amb la infausta realitat dels convents: la maldat, l’enveja, la rancúnia i les passions reprimides de les «germanes» li fan la mort desitjable i palesen massa bé la mesquinesa dels éssers humans. En aquesta novel·la, molt controvertida en el moment de la seva publicació, Diderot s’esplaia amb les aberracions de l’estat religiós i alhora entona un cant resolut a la llibertat i a la vida.

«Allò que més interessava Diderot no eren les brutícies ni l’anticlericalisme més tronat, sinó entrar a fons en la naturalesa humana —en la tragèdia de veure una voluntat individual sotmesa al poder d’una institució avalada per l’Església—. Si hagués tirat pel dret, La monja no seria l’obra mestra, que, sens dubte, és.»
Jordi Llovet, El País