Gairebé dos mil·lennis després de la composició d’aquests poemes punyents i extraordinaris, sembla que la humanitat no ha canviat pas gaire: espavilats, lladres, vells lascius, caçadors d’herències, aprofitats, nou-rics, bagasses i un seguit inacabable de personatges ens ensenyen que les més nobles virtuts i els vicis més abjectes no passen mai de moda. Diuen els entesos que per conèixer de debò l’antiga Roma cal llegir indefectiblement el Satíricon de Petroni i els Epigrames de Marcial. Però pareu compte: com passa amb el roser, que ens captiva l’olfacte per l’aroma i la vista pel color de les roses, de tant en tant aquests epigrames us poden sorprendre amb una temible fiblada.

«Marcial en estat pur: lúcid, irònic, desvergonyit, adulador dels poderosos i, sovint, molt rigorós amb els febles. Un poeta molt del nostre temps!»
Jordi Llavina, La República

«Jaume Juan Castelló ja ens havia regalat a la mateixa editorial Adesiara un Horaci i un Ovidi memorables. Ara ens ofereix íntegrament, en un català sense censures ni autocensures morals, un Marcial excepcional, alegre i punyent, sense pudor, obscè, procaç, alhora moralista i misogin, sempre jovial i divertit a l’orella diligent, lúcid analista de la naturalesa humana, implacable censor de vicis i falses virtuts.»
Manel Garcia Sánchez, El País