• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Eros femeller (Antologia Palatina, llibre V)

16.00 978-84-16948-88-8

Entre els quinze llibres que s’apleguen tradicionalment en l’anomenada Antologia Palatina, tal vegada el recull d’epigrames més extens i més cèlebre de la lírica grega, sobresurten en especial el llibre XII, dedicat a la poesia de caire pederàstic (Eros gai, Adesiara, 2018), i el llibre V, que conté poemes amorosos sobre el desig heterosexual, el goig per la bellesa de les dones i les dificultats per practicar-hi sexe a pler. El desfici de l’enamorat —no sempre prou correspost—, l’anhel de retrobar-se amb l’amada, l’excitació eixorca, els contratemps que impedeixen el gaudi, però també l’amor i el sexe mercenaris, són alguns dels temes que trobareu en els bellíssims poemes d’aquest llibre, que ara oferim per primer cop en català.

Poesia bucòlica grega

30.00 978-84-16948-58-1

Teòcrit de Siracusa (segle III aC) és considerat l’iniciador del gènere bucòlic o pastoral. Els seus Idil·lis —títol amb què són coneguts els seus poemes més assenyalats, però que ell mai no va fer servir— recreen i transformen de manera esplendent les riques tradicions poètiques que el van precedir, i constitueixen el recull més exquisit i elaborat de la literatura hel·lenística. La influència d’aquests poemes en les lletres europees ha estat immensa, començant per les Bucòliques virgilianes i passant per l’Aminta de Tasso, L’Astrée d’Honoré d’Urfé, La Galatea de Cervantes o les Pastorals de Pope. Aquest volum presenta, per primera vegada en català, no sols tota l’obra conservada de Teòcrit, sinó també la dels seus epígons Moscos de Siracusa i Bió d’Esmirna, i, així mateix, els sorprenents poemes figuratius —precursors llunyans dels cal·ligrames— que se solen incloure en el corpus bucòlic grec.

«Els poemes són d’una bellesa que només ens fa pensar a tornar a aquells racons de la Mediterrània, tan nostres.»
David Castillo, El Punt/Avui

El banquet dels cèsars

12.00 978-84-92405-15-2

Amb motiu de les festes Crònies, dies de llibertat i de disbauxa, Ròmul convida els déus i els cèsars a banquetejar plegats. En aquest peculiar simposi que com tots els simposis és l’àmbit idoni per al penjament i la pulla, els déus han de jutjar els mèrits dels grans homes d’estat i escollir-ne el més il·lustre. Juli Cèsar, August, Trajà i molts altres emperadors se sotmeten a aquest insòlit tribunal vanant-se de llurs gestes, però el vencedor, ai las!, no és un guerrer, sinó un filòsof. Amb aquest llibre esplèndid, que és ben actual, Julià ens brinda, com digué l’insigne Edward Gibbon, «una de les produccions més plaents i instructives del geni antic.»

«És tota una afortunada sorpresa que el maleït personatge torni als taulells de novetats i que sigui en una edició que també el posa a l’abast de tota mena de lectors, no únicament dels hel·lenistes.»
Lluís Bonada, El Temps