• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Vagueries

La col·lecció «Vagueries» inclou principalment traduccions d’assaigs de caire filosòfic, literari o històric d’escriptors de qualitat i importància indiscutible a nivell mundial. A més a més, també figuren en aquesta col·lecció certes obres habitualment considerades com a «novel·la filosòfica».

Provincianes

25.00 978-84-19908-00-1

Les Provincianes són una obra de circumstàncies sobre les disputes entre els jansenistes i els jesuïtes a la França del segle XVII. L’enginy de Pascal, elevant els debats de l’anècdota a la categoria, les va saber convertir en una obra clàssica. Són divuit espaterrants «cartes obertes», anònimes i clandestines, escrites per un parisenc, primer a un amic provincià per informar-lo dels tripijocs de la Sorbona i de la laxitud de la moral jesuítica, i després als jesuïtes mateixos per reprotxar-los la seva política maquiavèl·lica. Pascal hi denuncia el verbalisme teològico-polític, la moral acomodatícia, l’esperit de partit i la tàctica de la desqualificació, és a dir, quatre vicis, considerats avui «de manual», que fan que aquest llibre sigui d’una actualitat permanent.

El plaer d’odiar i altres assaigs

20.00 978-84-16948-92-5

Dotat d’una intel·ligència i d’una capacitat de penetració fora del comú, Hazlitt no va ser gaire comprès ni tan sols pels seus contemporanis, que no li perdonaven la sinceritat ni el costum que tenia de dir les coses pel seu nom. Ell, tanmateix, no va parar d’escriure: entre moltes altres coses, ens va ensenyar el plaer d’odiar, ens va descobrir els avantatges de viure per a un mateix, va apaivagar la por de la mort i, amb els seus mots precisos i punyents, va desemmascarar falsos erudits, crítics capbuits o persones extremament desagradables. «No s’ha fet mai justícia als immensos talents de William Hazlitt», afirma Bryan Waller Procter en la notícia que acompanya aquest volum. Llegint aquest llibre, podreu gaudir sens dubte d’aquests talents que encara són desconeguts per molts lectors.

«Sort que ara l’hem recuperat i el podem llegir com es mereix: amb l’obturador obert amb què s’han d’interpretar els escriptors intel·ligents. M’odio per no haver llegit William Hazlitt molt abans.»
Anna Carreras i Aubets, Núvol

Crepuscle dels ídols

20.00 978-84-16948-87-1

Llibre de maduresa, el darrer del qual Nietzsche va poder controlar l’edició, el Crepuscle dels ídols és una superba introducció a tota la seva filosofia i una mostra preexcel·lent de la seva particular manera de «filosofar amb el martell», tal com indica el subtítol de l’obra. El filòsof hi identifica la decadència de l’Europa del segle XIX i malda per destruir-ne els fonaments ideològics, a fi de revertir-los i transcendir-los per mitjà de la transvaloració de tots els valors (Umwertung aller Werte). La major part dels escriptors, dels pensadors, dels artistes i dels erudits del seu temps hi són fulminats pels dards dels seus aforismes, que esdevenen per a nosaltres, lectors del segle XXI, esclats fulgurants en una època de creixent penombra intel·lectual.

«Vet aquí un llibre, doncs, tan aconsellable com les millors pàgines dels altres dos grans revolucionaris dels sistemes socials, l’individu i els valors, poc abans o després de Nietzsche: Marx i Freud.»
Jordi Llovet, El País

Pensaments i opuscles

32.00 978-84-16948-74-1

Els Pensaments són, substancialment, el que ens ha arribat dels materials preparatoris d’una apologia del cristianisme: un conjunt de notes sobre religió i altres temes que han aconseguit —cas únic en la història de la cultura— ser considerades un dels cims del pensament i de la literatura de tots els temps. Són susceptibles de diverses lectures: les dues principals són la filosòfica, que hi reconeix el pòsit de Montaigne i Descartes, i l’apologètica, que hi retroba el fons bíblic i augustinià, com també la influència dels catalans Ramon Martí i Ramon Sibiuda. Els Pensaments, que ara presentem en traducció catalana juntament amb alguns opuscles que els complementen, constitueixen un dels cims de la reflexió sobre la condició humana i tenen, a més, la virtut de fer entrar el cristianisme en el debat cultural.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2022

PREMIO NACIONAL A LA MEJOR TRADUCCIÓN 2022

«Els lectors catalans disposarem ara d’una de les millors edicions mai publicades arreu de l’obra de Blaise Pascal, un dels zenits del pensament francès del segle XVII. El lector trobarà tota mena d’explicacions i anotacions, a més d’una gran traducció, en aquesta magnífica edició del professor Pere Lluís Font.»
Jordi Llovet, El País

«Pascal és conegut pels seus “Pensaments”, que Pere Lluís Font ha traduït admirablement i explicat amb una encomiable minuciositat, no endebades hi ha consagrat un nombre ingent d’anys i un cabal d’esforç preciós.»
Jordi Llavina, Ara

L’educació del gènere humà

11.00 978-84-16948-60-4

Quan Lessing va publicar L’educació del gènere humà, el 1780, havien de passar encara quatre anys perquè Kant adoptés el famós lema Sapere aude, que resumia el sentit de la Il·lustració. El valor que ell donava a aquest corrent se centrava en l’ús de la pròpia raó com a eina principal del coneixement, contraposada a la preeminència a Europa, durant força segles, de la mentalitat religiosa. El poder que havien assolit les institucions eclesiàstiques feia que qualsevol referència al tema fos susceptible de ser censurada o castigada amb severitat, i per això cal llegir amb molta atenció —i sovint entre línies— aquesta obra cabdal del pensament il·lustrat que reivindica la raó per sobre de tot i planteja la necessitat d’una divinitat prescindint de la revelació i dels escrits d’hermenèutica religiosa.

Defensa de la poesia

11.00 978-84-16948-56-7

Vivim una època infausta, atès que la poesia ha estat arraconada en una societat en què la pretesa raó ha guanyat la partida a la imaginació. Com diu l’autor, els poetes «han abdicat la corona cívica en mans de raonadors i tècnics», però no hi ha dubte que els poetes han sigut sempre els legisladors no reconeguts del món, els promotors de les revolucions del pensament, i que la poesia és una font de saviesa i plaer per a qui vulgui sadollar-se’n. ¿Per què són divinals Homer, Dante o Milton? ¿Per què, a pesar de totes les misèries de la humanitat, la poesia no ha deixat mai d’existir? ¿Per què, malgrat la nosa que sol fer als insipients, continua alegrant la vida de molta gent? Trobareu les respostes a aquestes qüestions en aquest llibre captivador.

«Davant l’oportunitat que Adesiara ens brinda, cal llegir la Defensa de la poesia per fer front a la decadència i finalment assumir que “els poetes són els legisladors no reconeguts del món”.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Una agosarada passejada per les profundes idees que van moure els poetes romàntics i una apassionant descoberta pel lector del segle XXI.»
Anna Ruiz Mestres, La Fura

Tal qual

25.00 978-84-16948-52-9

Els mèrits de la literatura, la pintura, la música i les arts en general dins d’una societat cada vegada més dominada per la «ciència»; la dignitat dels versos; la dubtosa oposició entre clàssics i moderns; els encerts i els punts febles de les religions; el capteniment de la gent assenyada davant de l’estupidesa de la majoria; la naturalesa i els límits del pensament humà… Per mitjà de breus anotacions –sovint tan sols per mitjà d’enginyosos aforismes–, Valéry ens convida en aquest llibre a una festa per a l’intel·lecte, un lluminós estat de la qüestió sobre la nostra civilització, sobre l’evolució o el retrocés intel·lectual de la humanitat i, principalment, sobre el paper de la literatura en la formació de l’esperit de les persones.

PREMI SERRA D’OR DE TRADUCCIÓ 2021

«Un quadern de notes per obrir les ments, un dels millors conjunts d’aforismes, on els jocs de paraules, paradoxes, comparacions, metàfores ens porten a un pensament lúcid i, alhora, canviant, d’una modernitat aclaparadora.»
David Castillo, El Punt/Avui

«El llibre és ple de moments lúcids, molts d’ells escrits de matinada, que colpegen el lector.»
Berta Galofré Claret, Núvol

«Un d’aquells llibres que fan gran una literatura.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«Tots els pensaments que Valéry va escriure, sempre entre l’alba i l’hora d’anar a treballar en una feina burocràtica (com Kafka), posseeixen la mateixa lluïssor que les coses més intel·ligents que es puguin llegir en els annals de la literatura francesa moderna i contemporània.»
Jordi Llovet, El País

«El text de Valéry hauria de ser a totes les cases, i encara que el poeta va escriure aquest seguit de reflexions, aforismes, idees sobre l’home, l’estupidesa, la civilització, els nostres límits, la literatura, la pintura, la música i les arts en general en vuit quaderns per no ser llegits, el cert és que fer-ho és una autèntica festa. I tenir-ho traduït en català per Antoni Clapés, i amb una introducció de Jordi Marrugat, encara més.»
Xavier Graset, El Punt/Avui

«Aquests pensaments, per la seva capacitat de transcendir l’anècdota, per l’agudesa del seu sentit crític, no han perdut vigència. Com en tots els llibres d’aquestes característiques, cap lector dirà que l’encerta sempre, però sí que haurà de reconèixer que la immensa majoria de les seves afirmacions són de mal rebatre i que, mentre existeixi la literatura, orientaran el nostre criteri.»
Manuel Castaño, El País

L’Anticrist

18.00 978-84-16948-43-7

La barbàrie i la intolerància s’han apoderat del món abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El nazisme ben consolidat, el comunisme més aparent que real, els patrioterismes de pa sucat amb oli i, sobretot, l’ús foraviat de les invencions tecnològiques —que tot ho governen sense que en siguem prou conscients— converteixen els homes i les dones en un reguitzell d’ombres que es venen al més-dient i que s’encaminen indefectiblement cap al desastre. «Aquesta és la seva hora; aquesta és l’hora de l’Anticrist», deia l’autor el 1934, any de publicació d’aquest llibre formidable. Per poc que ens fixem en el món d’avui, ens adonarem de seguida que Roth va ser un gran visionari.

«El seu Anticrist és premonitori del que va passar amb Hitler i, tal com tenim avui el món, torna a tenir plena vigència.»
Ignasi Aragay, Ara

«L’Anticrist és una mostra ferma i contundent de la pregona pulsió antiracista de Roth.»
Joan Garí, Ara

«Llegit ara, en els nostres dies trasbalsats, posa els pèls de punta perquè sembla que hàgim entrat en un bucle, ja que, com en aquells anys trenta, veiem indicis d’alguna forma d’apocalipsi que no necessàriament ha d’abocar a la fi del món sinó que revela el final d’un món, d’una època.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol

«Un torbador text visionari i al·legòric.»
Joan Safont Plumed, La Llança

«Al darrere d’aquest llibre hi ha un dolor aclaparat, una lucidesa punyent, un horror al que és evident que s’esdevindrà.»
Martí Domínguez, El Temps

Llibre dels avars

22.00 978-84-16948-37-6

Qualitat o defecte que trobem tant a casa nostra com arreu del món, l’avarícia va ser també un dels trets característics d’alguns àrabs. En les històries que conformen aquest llibre sorprenent es mostren, com afirma l’autor, «les extravagàncies dels avars i les excuses dels garrepes, tot combinant la broma i el bon humor amb la seriositat i la reflexió». La frugalitat desmesurada en l’alimentació, els perills d’un reciclatge malaltís (que duu fins i tot a fer servir un mateix escuradents tot un mes!) o els nombrosos avantatges que té qualsevol malaltia a l’hora de gastar menys en menjar són algunes de les lliçons d’economia domèstica que, juntament amb moltes altres anècdotes insòlites, potser mouran el lector a l’estalvi, però ben segur que no li estalviaran el riure.

«Una joia de la literatura àrab.»
Valèria Gaillard, Ara

«En aquests dies d’opulència, llegeixin el Llibre dels avars; riuran.»
Gerard E. Mur, Núvol

Eureka

16.00 978-84-16948-26-0

Només un enginy inspirat i atrevit com el de Poe podia concebre una elaborada cosmogonia —un dels gèneres més antics que existeixen— en ple segle XIX, incorporant-hi, no cal dir-ho, els coneixements científics vigents al seu temps, però amanits amb una intuïció fora mida. Les observacions sobre els planetes, els astres, les nebuloses, en definitiva, sobre tot el que conforma l’Univers, sedueixen el lector pel seu interès i la seva varietat. Aquest volum inclou, a tall d’introducció, unes pàgines que Paul Valéry va dedicar a Eureka i que, segons Julio Cortázar, són «les millors pàgines que s’han escrit mai sobre aquest llibre».

«Eureka és un absolut deliri genial: la prosa de Poe sembla alimentar-se d’una ambició sense mesura; la seva ingenuïtat fa que adquireixi tons profètics i messiànics que contrasten amb una intuïció febril capaç d’esbossar, amb vuitanta anys d’antelació, la teoria del Big Bang. I què dir sobre el valor literari d’Eureka
Oriol Roig, Núvol

Cartes sobre l’educació estètica de l’home

16.00 978-84-16948-20-8

Publicades per primera vegada el 1795, aquestes cartes signifiquen el primer esforç de Schiller per sistematitzar el seu pensament filosòfic en tots els seus vessants i constitueixen un intent d’establir, en l’època més esplendorosa de la cultura germànica, un lligam entre els problemes de moral, d’estètica, de filosofia de la història i de política del seu temps, temes que els seus contemporanis havien tractat d’una manera parcial i sovint inconnexa. Com afirma Jordi Llovet a la introducció del volum, «pocs llibres han assolit, en la història dels textos sobre estètica, una importància i una repercussió tan grans i tan perdurables».

«Ara que la política s’ha apoderat de les nostres vides, ara que hem esdevingut ciutadans obsedits per la llibertat, ara és el moment de dir, amb Schiller, que només la bellesa ens salvarà. Francament, és un autèntic plaer estètic i intel·lectual llegir Schiller vist per Llovet.»
Ignasi Aragay, Ara

«Llegir avui en dia aquestes cartes després de fer un repàs a la graella televisiva ens obre molts punts de reflexió que, si seguim fins al final, ens diran molt de la societat en què vivim.»
Damià Alou, Ara

«Aquesta correspondència sintetitza i condensa un pensament no exclusivament des dels aspectes formals, sinó que s’endinsa en qüestions morals fonamentals per bastir una de les grans catedrals de la cultura alemanya.»
David Castillo, El Punt/Avui

Els dimonis de Loudun

25.00 978-84-16948-13-0

L’any 1617, Urbain Grandier, un capellà jove i atractiu, és enviat a la vila de Loudun perquè es faci càrrec de la rectoria de Saint-Pierre. Les seves maneres de dandi i les seves proeses amatòries amb certes dones respectables, que li fan guanyar molts enemics, ni tan sols passen desapercebudes a les ursulines del convent local. Les germanes, suggestionades per la fama del sacerdot i mogudes pel furor uterinus, comencen a patir sospitoses possessions diabòliques que acaben sent un negoci i un reclam turístic immillorable. Amb intrigues i acusacions falses de bruixeria, les disset monges histèriques, juntament amb uns exorcistes tinyetes i uns jutges venuts —ajudats pels interessos urbanístics de Richelieu—, duen a la foguera l’innocent Grandier. Aquest llibre és el relat d’una història real que demostra fins on poden arribar l’odi i l’enveja dels homes.

PREMI CIUTAT DE BARCELONA DE TRADUCCIÓ 2018

Els antievangelis jueus

15.00 978-84-16948-02-4

¿I si Jesús de Natzaret va ser un bastard, fill de Maria i d’un veí seu, que fou castigat a mort per la seva insolència i el seu desvergonyiment? ¿I si sant Pere va ser un rabí jueu a qui els mateixos jueus demanaren que es posés al capdavant de l’Església per fer anar els cristians per mal camí? Aquest llibre inclou les dues versions jueves més significatives de la vida de Jesús i tres de la història de Simó Kefa —l’apòstol Pere—, que ridiculitzen les figures més sagrades del cristianisme i capgiren completament els fets i els missatges de la versió oficial dels textos canònics, i això les converteix en uns autèntics antievangelis. Perseguits des de ben aviat pel seu to punyent i injuriós, aquests escrits han estat durant molts segles l’única arma dels jueus per lluitar contra les temptacions de convertir-se al cristianisme tot mostrant-ne una caricatura atroç i despietada.

«Ens segueix sorprenent l’enginy meravellós amb què alguns jueus es van dedicar a una secreta guerra d’històries.»
Miquel Àngel Llauger, Ara Balears

«Ara podem recuperar i assaborir aquells textos clandestins, enginyosos i irreverents.»
Martí Gironell, El Mundo

«Cal llegir aquests textos mordaços sense prejudicis religiosos. Nosaltres ens ho podem permetre.»
Teresa Costa-Gramunt, El 3 de vuit

La història de Rasselas, príncep d’Abissínia

15.00 978-84-943844-8-6

Rasselas, príncep del regne d’Abissínia, viu reclòs amb els seus germans i altres membres de la cort a la Vall Feliç, on gaudeix de totes les comoditats i tots els luxes possibles. Tanmateix, no pot assolir la benaurança completa ni fer una tria de vida adient sense observar les meravelles i les misèries del món. Guiats pel poeta Imlac, que li fa de preceptor, ell i la seva germana emprenen un viatge iniciàtic per Egipte que els duu a tractar amb les persones més diverses. La condició humana, però, és tan inconstant, i la nostra vida té tants alts i baixos, que els baluards tradicionals de la societat, com ara el matrimoni, la família, l’educació, el poder, els diners o la recerca de la saviesa, no garanteixen necessàriament la felicitat anhelada.

«Sens dubte, és un dels llibres que deixen una empremta més fonda en el lector.»
Lluís Bonada, El Temps

Faustí o el segle filosòfic

20.00 978-84-943844-5-5

De la mateixa manera que Pangloss, el preceptor de Càndid, exposa al seu deixeble una teoria engrescadora que la realitat sol desmentir, en aquest llibre l’ingenu Faustí és alliçonat pel seu mestre Bonifaci sobre les virtuts de la Il·lustració, i dedueix d’aquests ensenyaments, tocaboires com és, que la filosofia, la tolerància, l’amor al proïsme i la raó predominen en el segle de les llums. Ara bé, els qui sempre han tingut la paella pel mànec no es cansen mai d’escampar el seu verí per conservar les prebendes: el fanatisme, l’esperit inquisitorial i, sobretot, les falòrnies del capellanum aclaparen obstinadament el protagonista en aquesta sàtira descarnada de la societat occidental que farà les delícies del lector.

Correspondència amb Goethe

25.00 978-84-92405-97-8

«¿Com és possible que no se’n parli arreu, del teu amor? ¿Què ha passat, d’aleshores ençà, que sigui memorable?» Tan sols uns quants iniciats, com Rilke —de qui són aquests mots—, han estat capaços de veure en les cartes de Bettine von Arnim un dels cims de l’expressió de l’amor absolut i incondicional, un amor que no necessita ser correspost perquè conté la crida i la resposta. L’admiració que professava a l’idolatrat Goethe, que s’acostava a la seixantena i ja havia assolit la glòria literària, va fer que la correspondència que la jove escriptora mantingué amb el poeta esdevingués una exquisida obra literària que ens continua captivant a tots.

PREMI PEN DE TRADUCCIÓ 2016

«Bettine és l’escriptora que sap expressar l’amor més absolut i incondicional, la qual cosa no deixa de ser una creació artística que es basta a ella mateixa.»
Valèria Gaillard, El Punt/Avui