Presentació “Els de Barcelona”
El dia 22 de maig, a les 19 h, presentació d’Els de Barcelona, de Hanns-Erich Kaminski, a la llibreria Ona. Si voleu saber què va ser la «revolta catalana», no us ho podeu perdre.
Tot i l’admiració que han testimoniat per Hölderlin autors com Nietzsche, Rilke o Celan, i, més a prop, Riba, Vinyoli o Pous, la seva influència ha superat el marc de la poesia estricta i s’ha convertit en una font de debat incessant en el camp del pensament contemporani. Cap altre poeta modern no ha mostrat com ell la tensió envers un llenguatge líric absolut, capaç d’expressar amb la fragilitat de la paraula el tot de la vida i de la creació i la potència de l’art. És en l’obra tardana, marcada per l’enfonsament en els «anys entenebrits», on el doll creatiu de Hölderlin es manifesta al màxim. D’aquest període sobresurt Patmos, segurament l’himne de més abast, sotmès a reelaboracions radicals, que ara presentem en una nova traducció catalana.
¿Què sabien els antics grecs sobre nosaltres? ¿Com ens veien fa dos mil·lennis? Ibèria és el títol que va donar l’autor al llibre III de la Geografia, la seva obra geogràfico-etnogràfica, en el qual, basant-se en diverses fonts —la majoria avui perdudes—, ens ofereix els coneixements que tenien a la seva època sobre la península Ibèrica. Tot hi és detallat oportunament: les ciutats, els temples i els rius principals; les riqueses, el comerç i les característiques de cada contrada, i, sobretot, els pobles que conformaven la «pell de brau», com ara els àsturs, els lusitans, els bastetans, els celtibers, els vacceus, els cerretans o els laietans, entre molts altres. Només amb la lectura d’aquest llibre podreu descobrir si, dos mil anys després, la nostra terra ha canviat gaire o no.
Després de l’aixecament feixista del 18 de juliol del 1936, arriben notícies a tot Europa de la resistència contra el cop d’Estat de Franco i de la revolució anarcosindicalista que ha esclatat a Catalunya. Hanns-Erich Kaminski, reputat periodista alemany, ve a Barcelona en aquells dies convulsos i, espectador privilegiat de l’avanç de la «revolta catalana», escriu una crònica tan detallada com impagable dels fets que hi viu amb la seva companya, Anita Karfunkel. Parla amb tothom i entrevista Lluís Companys, Frederica Montseny o Diego Abad de Santillán, entre molts altres prohoms, i ho relata tot amb ploma hàbil: les barricades, el multitudinari enterrament de Durruti, el comunisme llibertari, els tribunals populars, les txeques, la milícia, les fàbriques, el front… I dedica aquest llibre impressionant a tots aquells que mantenen l’esperança que la revolució triomfarà sobre el feixisme que l’envolta.
En Jordi Fraginals, fill segon d’un ric casal de Sant Esteve de la Vall, es veu destinat al sacerdoci com tots els fadristerns de la família des de temps immemorial. Home perspicaç, lluitador i molt capacitat per als negocis, en Jordi malda per construir-se el seu destí: es rebel·la contra l’autoritat paterna i contra les convencions socials, i emprèn, no sense dificultats, la vida llargament anhelada bo i casant-se amb l’Alberta, la dona que estima. Però la llibertat, en aquesta nostra existència, no és mai absoluta, i la mort l’acuita massa aviat. Ell, malgrat tot, com afirma l’autor en l’advertiment preliminar que precedeix l’obra, «arriba a superar la tragèdia d’aquesta suprema negació», convençut que sempre perdura alguna cosa de nosaltres mateixos.
Segons l’autor, aquest volum és un «llibre d’esbossos», però segur que pensareu, un cop llegit, que tant de bo tots els esbossos fossin tan enlluernadors com aquests. A més dels dos relats més coneguts del recull, «La llegenda de Sleepy Hollow» —la llegenda del genet sense cap— i «Rip Van Winkle», hi trobareu també, entres moltes altres coses, les múltiples experiències de l’estatunitenc que visita Anglaterra, un lúcid raonament sobre escriptors i modes literàries, l’elogi de la quietud de tombes i sepulcres, una descripció amb un toc d’humor de les formalitats i la pompa del Nadal, les extravagants ridiculeses dels nou-rics i, així mateix, una visió favorable, d’allò més sorprenent en aquell temps, dels indis d’Amèrica. Gràcies a tot això, potser descobrireu per què escriptors de la talla d’Edgar Allan Poe o Nathaniel Hawthorne tenien Irving per model.
Partidari del viatge com a exercici en cerca del que ens és desconegut i com una manera ben oportuna de fugir del tedi, l’autor ens ofereix la crònica del viatge que va fer a Itàlia el 1580. Ara escrit al dictat pel seu secretari, adés redactat per ell mateix, hi descriu profusament les anècdotes, els costums, els paisatges i les singularitats dels pobles amb els quals es relaciona, però alhora no s’està de manifestar amb tota mena de detalls les seves cavil·lacions i les seves inquietuds més íntimes, fins al punt que el lector s’assabenta, per exemple, dels banys termals que visita, els àpats que pren, els coberts, plats i llençols que troba en els allotjaments, i fins i tot dels restrenyiments i els còlics que pateix, perquè el diari de viatge és, si més no en Montaigne, un impressionant retrat de vida.
«¿Per què l’home s’ha inventat tants déus al llarg de la història?» «¿A què és deguda la pervivència de les religions?» Qualsevol persona amb una mínima inquietud intel·lectual s’ha fet aquestes preguntes en algun moment de la vida. I Bakunin, a Déu i l’Estat, es veu amb cor de respondre-les: la seva explicació posa a l’abast del gran públic les idees essencials de la filosofia de la religió de Hegel i Feuerbach, però en un estil més agosarat i més incisiu. És un text rigorós i, alhora, subversiu, que de tant en tant conté aforismes genials (un exemple: «Si Déu existís, tindria una sola manera de servir la llibertat humana: deixar d’existir»). Imprescindible per a tothom qui vulgui conèixer l’origen i l’evolució de les religions.
Estem avesats que els historiadors a sou de totes les èpoques —i bona part de la premsa actual— cantin les lloances dels governants i exposin les obres de govern i les gestes més destacades dels qui els paguen, i prou que Procopi ho va fer com a historiador que era de l’imperi bizantí. Però és una autèntica raresa, encara més en el segle vi, que el mateix autor que havia redactat la història «oficial» tingués la valentia d’escriure aquest llibre, en el qual diu les coses pel seu nom: els foscos orígens i el tarannà pervers de Justinià, l’adolescència prostibulària de Teodora, l’espoli dels súbdits com a pa de cada dia i molts altres estralls demostren d’allò més bé que la realitat, ahir i avui, no és com ens volen fer creure.
El dia 22 de maig, a les 19 h, presentació d’Els de Barcelona, de Hanns-Erich Kaminski, a la llibreria Ona. Si voleu saber què va ser la «revolta catalana», no us ho podeu perdre.
El dia de Sant Jordi sereu tan imprescindibles com els clàssics. Com en els darrers anys, ens trobareu al tram 7, parada 12-14, del passeig de Gràcia (davant del número 36), entre Diputació i Consell de Cent, amb les novetats i gairebé tot el nostre catàleg. Seguint la tradició, ens hi acompanyaran els millors recomanadors […]
Dissabte 21, de 10 a 21 h, serem, amb totes les novetats i bona part del catàleg, a la 2a edició del LlibreSants, a l’Auditori de les Cotxeres. A més, a les 12.30 h, hi presentarem la nova edició de «La vida i la mort d’en Jordi Fraginals», de Josep Pous i Pagès, amb el professor […]
S’ha convocat la 6a edició del Memorial Montserrat Ros de traducció de clàssics grecs i llatins 2026, dins el 51è premi Vila de Martorell. El termini de presentació de propostes finalitza el 19 de febrer del 2026. Podeu llegir-ne les bases a: https://premivila.martorell.cat/traduccio-de-classics/
Si voleu rebre informació de totes les novetats i els actes relacionats amb l’editorial, envieu-nos el vostre nom i la vostra adreça de contacte.