Veritable punt d’inflexió en la poesia de Pound, Els Cantos pisans volen ser un compendi de les arts i les idees del segle XX. Escrits el 1945 en una gàbia del camp d’internament de l’exèrcit nord-americà a Pisa (on el poeta estava reclòs per l’apologia que havia fet del feixisme mussolinià en les seves al·locucions radiofòniques des de Ràdio Roma), aquests Cantos són el crit de dolor d’un home que veu com s’esfondra tot allò en què ha cregut i que aboca els seus vastos coneixements de literatura i d’història en onze llargs poemes que constitueixen un document escruixidor i —com en el seu moment, pel que fa a la novel·la, l’Ulisses o el Finnegans Wake de Joyce— absolutament revolucionari.

«Podrem gaudir d’aquesta inventiva radical, d’aquesta brutalitat exaltada, d’aquesta oda en desmesura a un segle XX ja passat que, amb cendres al·lucinades, encara ara reverbera gràcies a l’esforç titànic d’Adesiara.»
Jaume C. Pons Alorda, Núvol

«En Els Cantos pisans és on més bé es pot percebre el do líric de Pound, sens dubte per la implicació íntima que tenen.»
Manuel Castaño, El País

«És una sort tenir aquest llibre fantàsticament traduït per Francesc Parcerisas en la nostra literatura. Més que llegir Pound, cal estudiar-lo, cartografiar-lo, perquè els seus territoris van més enllà del que sol abastar l’obra d’una persona i la seva poesia és una de les portes més grans del segle xx.»
Ivan Brull, Caràcters