• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

L’última temptació de Crist

26.00 978-84-16948-10-9

En Jesús és un senzill fuster de Natzaret que fabrica creus per als romans. Malvist pels jueus perquè col·labora amb l’ocupant fornint-li el material per als suplicis, i sentint-se culpable d’haver abocat a la prostitució la seva cosina Maria Magdalena, decideix purificar-se en un monestir del desert i inicia, a continuació, la seva tasca evangelitzadora acompanyat d’uns deixebles pusil·lànimes i toixos que l’abandonen quan les coses comencen a anar mal dades. Només la Temptació, companya perseverant, el segueix allà on va, i fins i tot quan en Jesús és a la creu, li posa al davant, en forma de somni, el veritable paradís. Una versió diferent de l’Evangeli segons els uns, una blasfèmia intolerable segons els altres, el cert és que aquesta novel·la excepcional no deixarà el lector indiferent.

«Parla del que hi ha de Déu en l’home i del que hi ha de l’home en Déu. Tot com en una contalla sentida vora el foc, mentre espetarreguen unes branques a la foguera i cada Homo sapiens se sent, al seu interior, com una criatura única que mereix la immortalitat.»
Joan Garí, Ara

L’enemic de la barba

12.00 978-84-92405-99-2

On s’és vist que un emperador barbaespès com un filòsof no ofereixi banquets sumptuosos, ni assisteixi als espectacles de masses, ni es deixi llagotejar! Els habitants d’Antioquia de Síria, cobejosos de riqueses i amics de la disbauxa, veuen de mal ull la presència del sobirà a la ciutat i li blasmen, a manca d’altres raons més sòlides, l’aspecte físic. I és que Julià, home culte i amesurat, no era un emperador com els altres. Avesats com estem avui a contemplar les martingales indecents dels poderosos, resulta d’allò més colpidora aquesta sàtira descarnada contra la corrupció de tot un poble. Darrera obra de l’Apòstata, escrita pocs mesos abans de la seva mort, L’enemic de la barba és d’una actualitat sorprenent.

«La traducció és admirable. Serà una lectura alliçonadora per a tothom, començant per la classe política del nostre país, nació, pàtria o estat.»
Jordi Llovet, El País