Coneixem i podem llegir les grans peces del teatre àtic del segle V aC i les millors comèdies llatines de l’època republicana, però sabem ben poca cosa de les arts escèniques en el món grecoromà. ¿Com eren els edificis teatrals? ¿Com eren les màscares que duien els actors? ¿Per què, tot i la importància del mim, la pantomima o la dansa a l’antiguitat, se n’ha conservat una documentació tan escassa? ¿A què eren degudes les diatribes furibundes dels Pares de l’Església contra els espectacles? Aquest llibre, que recull —per primera vegada en català— obres com La dansa de Llucià de Samòsata, Els espectacles de Tertul·lià o l’anònima Alcestis de Barcelona, entre d’altres, és un company de viatge imprescindible per al lector curiós que vulgui endinsar-se en la història de l’espectacle.

«L’escena antiga dona a conèixer —en unes traduccions d’Esther Artigas i Roser Homar que llisquen de primera i que es llegeixen amb plaer— textos —una bona part inèdits fins ara en català— d’un gran interès per conèixer més de prop la vitalitat i la persistència formidables de l’espectacle en el món grecoromà.»
Francesc Foguet i Boreu, El País