• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Els mèrits de les dones

12.00 978-84-92405-33-6

Decisives per a l’existència dels seus pobles, les protagonistes d’aquest llibre van esdevenir, gràcies a les seves gestes, figures exemplars entre els grecs. El coratge, la prudència, la capacitat de lideratge o la defensa de la pàtria, entre molts altres mèrits, demostren a bastament que sovint eren elles les que portaven els pantalons o la túnica, per ser més precisos. Més de mil anys abans que Giovanni Boccaccio escrivís el conegut De claris mulieribus i que Christine de Pisan bastís la seva «ciutat de les dames», Plutarc ja havia ensenyat que les dones, a l’antiguitat, no solament filaven la llana.

«La lectura del llibre és un exercici esplèndid contra la intolerància.»
Toni Mata, Regió 7

«A mig camí entre les Vides i els Escrits morals, Els mèrits de les dones s’afegeix al catàleg de clàssics delicats —petits però nutritius— que Adesiara edita.»
Jordi Nopca, Time Out

L’escena antiga

25.00 978-84-16948-00-0

Coneixem i podem llegir les grans peces del teatre àtic del segle V aC i les millors comèdies llatines de l’època republicana, però sabem ben poca cosa de les arts escèniques en el món grecoromà. ¿Com eren els edificis teatrals? ¿Com eren les màscares que duien els actors? ¿Per què, tot i la importància del mim, la pantomima o la dansa a l’antiguitat, se n’ha conservat una documentació tan escassa? ¿A què eren degudes les diatribes furibundes dels Pares de l’Església contra els espectacles? Aquest llibre, que recull —per primera vegada en català— obres com La dansa de Llucià de Samòsata, Els espectacles de Tertul·lià o l’anònima Alcestis de Barcelona, entre d’altres, és un company de viatge imprescindible per al lector curiós que vulgui endinsar-se en la història de l’espectacle.

«L’escena antiga dona a conèixer —en unes traduccions d’Esther Artigas i Roser Homar que llisquen de primera i que es llegeixen amb plaer— textos —una bona part inèdits fins ara en català— d’un gran interès per conèixer més de prop la vitalitat i la persistència formidables de l’espectacle en el món grecoromà.»
Francesc Foguet i Boreu, El País