En una època en què el saber s’ha convertit en una vil mercaderia, en què les carreres universitàries se solen escollir per les «sortides» professionals que se suposa -sovint erròniament- que tindran, en què l’ideal de vida desitjat per molta gent és enriquir-se ben de pressa, en què es valora més un bon tiberi que un bon llibre, els estudis literaris, per força, van de mal borràs. Reflexió rigorosa i personal sobre la professió del literat i sobre les privacions i els inconvenients que haurà d’afrontar el qui vulgui dedicar-se a l’estudi de les lletres, aquest llibre ens demostra que l’ocàs de les humanitats ja ve de lluny.

«L’eco del consell d’aquest savi renaixentista segueix ressonant avui amb tota la seva veritat.»
Ignasi Aragay, Ara

«Text revolucionari que hauria de ser lectura obligatòria entre els nostres aprenents.»
David Castillo, El Punt/Avui

«No hi ha res més tràgic i esfereïdor que llegir un llibre escrit fa cinc-cents, sis-cents o dos mil anys i adonar-se, esbalaït, que l’autor sembla estar descrivint l’ésser humà de l’any dos mil dinou.»
Joan Tello, Blog de l’Escola de Llibreria