Quan un viu en una situació límit, quan un té una malaltia incurable en la flor de la joventut, pot negar-la, quedar-hi atrapat o mirar d’afrontar-la amb totes les conseqüències. I això darrer és el que fa el protagonista d’aquest llibre excepcional: gràcies a l’esperó de l’escriptura, passa de la vida inautèntica a la vida autèntica o, segons les seves paraules, a la irrealitat immediata. Canviant, esmunyedissa i alhora fascinant per la seva sinceritat, aquesta novel·la arriba a transcendir la mateixa literatura. Com ha afirmat Mircea Cărtărescu, «Blecher va tenir la força per transformar el seu destí en una font d’aigua viva, tot regalant-nos pàgines sobre la vida interior com poques se n’han escrit en la literatura europea».

«Els vers amants de la literatura no s’haurien de perdre aquesta joia amb majúscules!»    Jordi Llavina, Ara