• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Brecht, Bertolt

Bertolt Brecht (Augsburg, 1898 ‒ Berlín Oriental, 1956) va ser un dels escriptors més singulars i influents del segle XX. Conegut sobretot com a dramaturg, amb peces tan celebrades com ara Die Dreigroschenoper («L’òpera de tres rals»), Mutter Courage und ihre Kinder («Mare Coratge i els seus fills») o Leben des Galilei («Vida de Galileu»), la seva esplèndida obra poètica i narrativa ha quedat en certa manera eclipsada. Tot i així, reculls poètics com el Devocionari domèstic (Adesiara, 2014) o els relats i els poemes de les Històries de calendari, que ara oferim per primera vegada en català, el van convertir en una de les veus literàries de més pes a Alemanya.

Títols de l’autor

Històries de calendari

18.00 978-84-16948-29-1

Juli Cèsar, Sòcrates, Lao Tse, Giordano Bruno, Francis Bacon o el Buda són alguns dels personatges històrics que apareixen en les narracions i els poemes que donen forma a aquest llibre extraordinari. La imaginació desbordant de Bertolt Brecht ens els presenta en unes situacions insòlites i de vegades despietades, i la pretesa heterogeneïtat del conjunt esdevé en realitat una mostra inequívoca de la complexitat del nostre comportament, dels atzars que ens acompanyen i de la insignificança de les accions humanes. No és gens casual, doncs, que les Històries de calendari siguin una de les obres més reeditades de les lletres alemanyes del segle XX.

Devocionari domèstic

20.00 978-84-92405-84-8

Aquest Devocionari domèstic, tot i que fou el primer llibre de poemes de Brecht, publicat el 1927, constitueix una demostració manifesta de la genialitat de l’autor. Balades dedicades a aventurers, pirates o infanticides, himnes a la natura, cançons de temes variats i poemes d’amor més o menys frívols s’apleguen en aquest recull, que, tal com diu el poeta en la càustica i entremaliada guia adreçada a l’ús dels lectors que encapçala l’obra, «no ha de ser devorat sense discerniment». És potser per això que Kurt Tucholsky va assegurar que la corrupta justícia alemanya de l’època no estaria tan malament si almenys cent jutges entenguessin aquests poemes.