Nosaltres, lectors del segle XXI, sabem que Dante, Petrarca i Boccaccio són els escriptors més importants del Renaixement, però els primers biògrafs del Quattrocento, moguts segurament pel seu afany de recuperar a tot preu els clàssics grecollatins, no els van incloure en el seu cànon. I els entesos asseguren que devem en bona part a Leonardo Bruni —i al mètode biogràfic que empra en aquest llibre— la resurrecció de Dante, la consolidació de Petrarca i la reivindicació de la llengua vulgar per escriure sobre qualsevol qüestió de caire elevat. Gràcies a aquestes Vides, podreu endinsar-vos amb un guia segur a les deus de l’humanisme.

«És un llibret que ens transporta a l’esperit d’una època que potser hauríem de recuperar, si no volem que els estudis culturals acabin sepultats als nínxols més ombrívols de l’especialització.»
Damià Alou, Ara