Veritable insult a la religió i als bons costums —com exclamà, esquinçant-se les vestidures, l’Església anglicana per demanar-ne la prohibició—, Fanny Hill ha estat un dels llibres més perseguits i censurats de la història. Això no obstant, amb les peripècies eròtiques de la protagonista, que arriba a Londres a quinze anys i hi descobreix tots els secrets del sexe i dels plaers, però també de l’amor i de l’amistat, Cleland teixeix una novel·la esplèndida, que Guillaume Apollinaire va definir de manera magistral: «Fanny Hill és la germana anglesa de Manon Lescaut, però menys desgraciada, i el llibre on apareix té el sabor voluptuós dels contes que explicava Xahrazad.»

«L’eròtic Fanny Hill continua ben roent en la seva primera traducció en català.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia

«Una lectura que, per motius figurats i figuratius, resulta una immensa font de plaers.»
Damià Alou, Ara

«Ara, quan proliferen els succedanis comercials, llegir la senyora Hill és un tribut a la sensualitat i a la sexualitat més desacomplexades.»
Isidre Grau, El Punt / Avui