Suzanne Simonin, tercera filla d’un matrimoni benestant, és obligada pels seus pares a prendre els hàbits en plena adolescència. El seu bon cor, la seva bellesa i la manca absoluta de vocació que demostra topen de manera indefectible amb la infausta realitat dels convents: la maldat, l’enveja, la rancúnia i les passions reprimides de les «germanes» li fan la mort desitjable i palesen massa bé la mesquinesa dels éssers humans. En aquesta novel·la, molt controvertida en el moment de la seva publicació, Diderot s’esplaia amb les aberracions de l’estat religiós i alhora entona un cant resolut a la llibertat i a la vida.

«Allò que més interessava Diderot no eren les brutícies ni l’anticlericalisme més tronat, sinó entrar a fons en la naturalesa humana —en la tragèdia de veure una voluntat individual sotmesa al poder d’una institució avalada per l’Església—. Si hagués tirat pel dret, La monja no seria l’obra mestra, que, sens dubte, és.»
Jordi Llovet, El País