• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Eurípides

Eurípides (Salamina, 484 – Macedònia, 406 aC) és considerat, juntament amb Èsquil i Sòfocles, un dels tres grans tragediògrafs de l’antiguitat. Tot i que va obtenir molt poques vegades el primer premi en els concursos teatrals atenesos per raó del caràcter innovador i poc convencional de les seves obres, va llegar a la posteritat un esplet de tragèdies —constantment representades arreu del món— que el situen al capdamunt del gènere. És el cas, entre moltes altres, d’Ifigenia a Àulida (Adesiara, 2013), AlcestisMedeaHipòlitLes troianes o Les bacants, la seva darrera obra, que ara presentem en una nova traducció catalana.

Títols de l’autor

Les bacants

14.00 978-84-16948-72-7

Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s’hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu, malgrat els advertiments que li fan sobre els beneficis que Dionís atorga als humans. Tanmateix, l’encegament i l’arrogància sempre sucumbeixen al poder insondable de la natura, com podeu llegir en un dels desenllaços més colpidors que ens ha donat la literatura grega antiga. Les bacants és una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.

Ifigenia a Àulida

14.00 978-84-92405-58-9

Amb l’estol dels grecs reunit al port d’Àulida, la deessa Àrtemis, a fi de castigar una antiga ofensa, no els concedirà vents favorables per atacar Troia fins que el sobirà Agamèmnon no li ofereixi en cruent sacrifici Ifigenia, la seva pròpia filla. El dilema d’un pare obligat a triar entre els vincles familiars i el deure patriòtic, la desesperació d’una mare en descobrir que perdrà allò que més estima o la colpidora enteresa de la jove heroïna a l’hora d’encarar la mort són alguns dels motius extraordinaris que fan d’aquesta tragèdia una obra mestra i una de les peces més imitades per la literatura i les arts.

«Qui llegeixi la versió publicada per Adesiara de la tragèdia d’Eurípides, aprendrà molt sobre el poder que les emocions exerceixen sobre el poder.»
Xavier Bru de Sala, El Periódico