El destí implacable i la malvestat humana disfressada de distinció aboquen el reverend Charles Primrose i la seva família, viva imatge de l’afabilitat i la virtut, a una espiral de desgràcies que els du a la ruïna i l’aflicció més absolutes. En aquesta tendra novel·la es demostra més bé que en cap altra, com va dir Giuseppe Tomasi di Lampedusa, que amb la força d’ànim i la bondat es pot superar la gran tragèdia de la vida. Devia ser per això mateix —i per la destresa de Goldsmith a l’hora d’escriure-la— que aquesta senzilla història va colpir especialment escriptors de la sensibilitat d’Austen, Goethe o Dickens.

«El principal motiu per llegir aquest llibre és que és ben escrit i ben traduït. No hi ha gaires novel·les que hagin aguantat tan bé el pas del temps.»
Xavier Cortadellas, Presència