Hauptmann, Gerhart

Gerhart Hauptmann (Obersalzbrunn, 1862 – Agnetendorf, 1946) fou un dels escriptors més destacats de les lletres alemanyes de la fi del segle XIX i la primera meitat del XX. Principal exponent del naturalisme germànic en el terreny de la novel·la i el teatre, va rebre, entre altres guardons, el premi Nobel de literatura l’any 1912 per la seva producció variada i excepcional. Entre la seva obra narrativa sobresurten les novel·les Der Narr in Christo Emanuel Quint («El boig en Crist Emanuel Quint»), Die Insel der grossen Mutter («L’illa de la gran mare») i L’heretge de Soana (Adesiara, 2012); i de les seves peces teatrals cal destacar sobretot Els teixidors, que ara oferim en traducció catalana.

Títols de l’autor

Els teixidors

14.00 978-84-16948-53-6

Poques vegades una obra literària ha respirat tanta veritat com Els teixidors. Basant-se en les revoltes que van tenir lloc l’any 1844 a Silèsia, on els treballadors del tèxtil malvivien en pèssimes condicions sotmesos al despotisme i l’arbitrarietat dels amos —com també passava aleshores a casa nostra—, Hauptmann escriu el primer drama en què una massa insurgida s’erigeix en protagonista. Potser mai no s’han descrit amb tanta precisió com en aquesta peça, considerada un dels moments culminants i no superats del teatre europeu, les perennes injustícies socials, els sofriments de la misèria extrema o la intrepidesa que la fam i la necessitat poden arribar a suscitar en els més desesperats.

L’heretge de Soana

14.00 978-84-92405-55-8

El jove sacerdot Francesco Vela arriba a una parròquia apartada de la Suïssa italiana per tenir-hi cura de les ànimes. La seva extrema devoció, que fa que els habitants del llogaret el venerin com un sant, es veu trastocada tan bon punt visita, després d’una llarga ascensió, la pastura d’una família de pecadors a fi de reconciliar-los amb Déu. Llavors, impotent davant la sublimitat del paisatge i fascinat per la bellesa i la innocència de la filla gran dels pastors, el mossèn sent per primera vegada els instints més pregons de la naturalesa humana i, com un nou Adam, cau inexorablement en el deliri de l’amor primigeni.

«El misteri de l’amor i de la mort resta obert, no només en aquesta novel·la inspirada, sinó en la percepció de la vida sencera.»
Teresa Costa-Gramunt, L’Eco de Sitges