Artífex de la renaixença de les lletres occitanes i descobridor de Frederic Mistral (de qui fou mestre), Josèp Romanilha va saber recollir en els seus contes el batec de la vida i de les riques tradicions de Provença. Una llengua saborosa i un gran nombre de situacions insòlites i inesperades, en les quals prevalen l’humor bonhomiós i la sornegueria dels personatges —de vegades molt semblants als que trobem al Decameró o a les comèdies de Molière—, ens mostren la imatge més diàfana i rutilant de la saviesa popular, que, com tothom sap, no acostuma a ser mai «políticament correcta».

«Un company de lectura que es fa estimar alegrement i admirar de debò.»
Joan Triadú, Avui

«Romanilha treballa de manera magistral, en uns textos en què no falta ni sobra res, i recupera, a més, el gust pels recursos propis de la narració recitada a la vora del foc, que és la forma més autèntica i essencial del conte.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

«Amb ell visitem una Provença divertida, de gats, de cans, de sants i de pecadors.»
Joan Daniel Bezsonoff, El Temps