Considerada una de les novel·les més reeixides de l’autor, Pescador d’Islàndia presenta un retrat colpidor de la vida dels pescadors bretons que, un cop acabat l’hivern, s’embarcaven cap a Islàndia per fer la campanya, àrdua i perillosa, de la pesca del bacallà. Si bé és cert que Loti hi mostra la brega entre l’home i la mar, no per això oblida la lluita de les dones —mares, germanes, esposes— que resten a terra ferma amb les seves angoixes, els seus plors, la seva solitud, però també amb l’esperança del retorn, molt més incerta que l’amor que les manté vives. De la mar que dóna i pren, que fascina i esfereeix seguint l’impuls de la natura, l’autor en fa una mena de divinitat venjativa, ferotge, que, embogida per la seva set de possessió, destrueix els anhels més sublims d’aquells que s’estimen.