Entre el conte fantàstic, en la línia d’E. T. A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d’ironia, Puixkin ens ofereix en aquests relats una mostra ben palpable de la seva traça a l’hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós. No és pas casualitat que Txaikovski com a músic i Tolstoi com a escriptor li fossin deutors reconeguts. Ara el públic català té a l’abast la millor narrativa del pare de les lletres russes.

«Puixkin va inaugurar la literatura russa. És quasi impossible no estimar-lo.»
Xavier Cortadellas, Presència

«El control de Puixkin sobre la narració és total i avança la gran revolució en aquest gènere que imposaria Txèkhov uns quants anys després.»
Jordi Llavina, Avui