• 0 Articles - 0.00€
    • No hi ha productes a la cistella.

Rilke, Rainer Maria

Rainer Maria Rilke (Praga, 1875 ‒ Valmont, Suïssa, 1926) va ser un dels millors poetes de la literatura alemanya. Si bé fou també un narrador extraordinari, com ho demostren obres com les Històries del bon Déu, les Cartes a un poeta jove, Els quaderns de Malte Laurids Brigge —que hom considera la primera novel·la contemporània— i les delicioses Dues històries de Praga (Adesiara, 2020), dos reculls de poesia seus romanen en l’imaginari col·lectiu com dues fites difícilment superables de la literatura de tots els temps: les Elegies de Duino i, especialment, Els sonets a Orfeu, que ara presentem en la premiada traducció d’Alfred Badia.

Títols de l’autor

Els sonets a Orfeu

18.00€ 978-84-19908-50-6

Després d’alguns anys de sequedat creativa, Rilke, reclòs al castell de Muzot, al Valais, és colpit per la mort prematura de la dansarina Vera Ouckama Knoop, que l’havia delectat d’allò més quan actuava. Aquest fet li serveix d’estímul per tornar a escriure torrencialment, i en molt pocs dies conclou les Elegies de Duino i escriu els 55 sonets que conformen aquest recull, un dels més impressionants de la poesia universal. L’«obert», el doble regne de l’existència pura, on morts i vius es comuniquen en un espai transfigurat i intemporal, és el domini d’Orfeu, el personatge mític, que hi condueix el lector gràcies al seu cant immarcescible i li permet elevar-se a una existència alliberada de la finitud. El cant màgic de Rilke-Orfeu dissol el terror de la mort i dóna accés a un àmbit de transcendència embriagador.

Dues històries de Praga

14.00€ 978-84-16948-46-8

Praga, la ciutat dels clarobscurs i dels misteris, la ciutat literària per antonomàsia, és el marc on se situen les dues històries que conformen aquest volum, la del «Rei Bohusch», un homenet geperut ben peculiar, i la dels germans Wanka, que arriben a la capital amb la mare després d’haver perdut el pare en un accident de caça. En aquests relats magnífics, que ja permeten entreveure l’empremta del geni, un jove Rilke ens acompanya a la terra natal i a la infantesa (la seva i la de tot un poble), i ens fa descobrir, com ell mateix anticipa en el prefaci del llibre, que «només posseïm del passat allò que estimem, i volem posseir tot el que hem viscut».

«Rilke sempre va voler ser poeta. No va tenir una infantesa edènica i la seva vida va transitar amb dolor per no pocs sotracs existencials. Però poeta, i dels més grans, sí que ho va ser, com va ser també el gran escriptor que s’anuncia tan ple de força narrativa en les Dues històries de Praga.»
Teresa Costa-Gramunt, Núvol