• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Schelling, Friedrich W. J. von

Jove prodigi, amic de Hölderlin i Hegel i, com ells, figura cabdal de l’idealisme alemany, Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, 1775 – Bad Ragaz, 1854) és una de les personalitats més destacades de l’edat d’or de la cultura germànica. Eclipsat durant molt de temps per la fama dels seus companys de generació, el caràcter revolucionari de les seves intuïcions filosòfiques ha fet que una nova fornada d’estudiosos l’hagi convertit, avui, en un interlocutor privilegiat del pensament contemporani. Autor d’una obra extensa, fascinadora i plena de secrets, Schelling és el pensador de la natura, la foscor i la llibertat. Notable alhora per la qualitat literària i per la gosadia especulativa que l’autor hi exhibeix, Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits és l’intent més reeixit que va fer de presentar el seu pensament en una forma accessible al gran públic.

Títols de l’autor

Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits

Clara és la lliuta cos a cos d’un home contra la mort. Colpit per una devastadora tragèdia personal, Schelling es treu la toga del pensador acadèmic i mobilitza tots els seus recursos per defensar la idea de la permanència de la vida en un altre pla de la realitat. Sumit pel dolor en un estat d’esperit ensems lúcid i delirant, l’autor assoleix en aquesta obra un equilibri entre la profunditat conceptual i la delicadesa de sentiment que gairebé no té precedents en la literatura filosòfica. ¿Quins són els límits de la matèria? ¿Quin lloc ocupa l’home en el cosmos? ¿Com se’ns manifesta el món espiritual? Text visionari i nocturnal, quinta essència de la sensibilitat romàntica, Clara és una exploració al·lucinant sobre els límits de l’existència i sobre la relació entre l’home i la natura.

«He xalat com un vedell amb Clara, un diàleg filosòfic sobre la naturalesa humana, la mort i el més enllà, obra de gran altura literària (altura literària, sí)»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Un dels llibres de filosofia més peculiars, i personals, de tot el Romanticisme alemany, un llibre adolorit i meravellós que és la més arravatada refutació de la mort que ha gosat confegir, fins on jo sé, un cap occidental»
Enric Soria, El País