Una noia jove, casada amb un pastor protestant vell i detestable, confessa al seu metge el calvari que suposa per a ella el seu matrimoni. El doctor, home solitari, retret i que no ha estat mai amb cap dona, pren la determinació d’ajudar-la, tot i que això pot comportar-li greus conseqüències. Escrita en forma de diari personal, aquesta novel·la, que l’any 1905, quan es va publicar a Suècia, va aixecar molta polseguera entre les classes benestants, planteja sense embuts —i amb una visió extremament moderna— algunes de les xacres de la societat que la majoria, emparant-se amb la delusòria «moral», prefereix dissimular.

«Un petit tresor, una resplendent perla literària que convé no perdre’s. Una delicatessen per a tots aquells paladars que es complauen assaborint la literatura que ens fa diferents, la gran literatura —en definitiva, la literatura.»
Xavier Serrahima, Núvol

«En cent cinquanta pàgines El doctor Glas explica el sexe, Déu i la policia com a instruments de repressió de forma més clara i eficaç que mil conferències actuals que es fan passar per crítiques.»
Anna Punsoda, El Nacional