• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Soler, Frederic

Frederic Soler i Hubert, també conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra (Barcelona 1839-1895), fou, juntament amb Àngel Guimerà, el dominador de l’escena catalana durant la segona meitat del segle XIX. Empresari i director artístic del teatre Romea, les seves cèlebres «gatades» i la majoria de les seves obres teatrals van assolir un èxit tan esclatant que han romàs en l’imaginari popular al llarg de diverses generacions. És el cas de peces com L’esquella de la torratxa, Lo castell dels tres dragons, Les joies de la Roser, La dida i, especialment, Lo ferrer de tall, que ara presentem en una nova edició que respecta el text publicat en vida de l’autor.

Títols de l’autor

Lo ferrer de tall

15.00 978-84-16948-51-2

Un baró cràpula i desvagat ordeix un pla per poder seduir Rosa, la filla d’un ferrer de tall íntegre i treballador. El patge del baró, tanmateix, obligat a col·laborar en la pèrfida acció, és captivat pels encants de la noia, i això fa que el pla tingui unes conseqüències del tot imprevistes per a l’aristòcrata. La crítica de la noblesa més depravada («¿És noble lo que ara feu / los nobles d’avui en dia? / Jugar, caçar tot lo dia, / dâ escàndols pertot arreu… / I entre tant folgar i riure / com raça degenerada / teniu l’espasa oxidada, / i ni sols sabeu escriure») contrasta amb la reivindicació de l’ètica del treball i de l’honradesa en aquesta obra, una de les més reeixides del període més fecund de Frederic Soler.

«El respecte del català prefabrià —encertat criteri dels editors— demostra que, en mans de Frederic Soler (1839-1895), la llengua tenia una vitalitat i una aptesa literària òptima. Escrit en vers heptasíl·lab, Lo ferrer de tall és un drama que, un segle i mig després d’haver estat escrit, flueix i sona prou bé, força més proper al català actual, per cert, que moltes carrinclonades renaixentistes.»
Xavier Dilla, El País

«Una obra imprescindible per conèixer i parlar amb propietat de la tradició teatral catalana.»
Pere Martí i Bertran, Revista de Girona