Durant l’edat mitjana, l’Església va basar el seu poder terrenal en l’anomenada donació de Constantí (Constitutum Constantini), un decret en virtut del qual l’emperador, en traslladar la seu de l’imperi a Constantinoble, feia donació al papa Silvestre I dels territoris que conformaven l’imperi romà d’Occident. Gairebé mil anys després, Lorenzo Valla, armat només amb l’escut de la veritat i amb els dards punyents de la història i la filologia, va demostrar de manera inequívoca la falsedat del document i féu sortir a la llum, gràcies a aquest llibre, un dels enganys més sòrdids i vergonyosos de la cúria romana.

«No és un llibre per a tothom, però farà les delícies de tot amant de la història en general, de tot aficionat a la filologia i de tota persona que hagi de fer un discurs ben lligat en una o altra avinentesa.»
Jordi Llovet, El País

«L’històric text que l’humanista va elaborar s’ha traduït no tan sols per la rellevància històrica que té, sinó també pel valor literari. Més en concret, per l’enginy filològic de l’autor i pel to sarcàstic i punyent de l’obra, trets que en fan llaminera la lectura, a qualsevol lector.»
Lluís Bonada, El Temps

«Un text decisiu de la història i l’humanisme europeus.»
Enric Sòria, Ara

«Una lliçó universal que reivindica el dret de la raó a desballestar les trampes del poder.»
Toni Mata i Riu, Regió 7

«Davant d’aquest frau documental, el debat sobre l’IBI de l’Església fa riure.»
Màrius Serra, La Vanguardia