El Pantxatantra («Cinc tractats sobre l’art del bon govern»), l’obra més universal de la literatura índia i un dels grans clàssics de tots els temps, representa per si sol tot un gènere, el de la faula. Com es pot perdre fàcilment allò que s’ha guanyat, com es poden obtenir els amics de debò, com cal actuar d’acord amb les circumstàncies, què han de fer els polítics íntegres amb els mals consellers… Vet aquí, entre moltes altres, algunes de les qüestions que han preocupat sempre la humanitat i que són bellament aclarides en aquest llibre, les delicioses històries d’animals del qual ens confirmen que la saviesa és molt antiga i ve d’Orient, però també que passen els segles i el món, en el fons, no ha canviat gaire.

«Quin bé de Déu de faules encadenades —sovint, amb una estructura que imita la del joc de les nines russes—, i de poesies sapiencials, sobre els bons i mals consellers, sobre la justa manera d’encarar les opcions que ens para la vida… Quin goig d’obra!»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Més Pantxatantra i menys Prozac també podria aplicar-se, perquè en la lectura d’aquestes faules hi ha un pretext idoni per reflexionar sobre la pròpia vida. De tan vell, el Pantxatantra és nou.»
Júlia Bacardit, Ara