«Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s’enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l’Església ha estat governada des dels furors d’Atanasi i d’Arri fins als nostres dies.»

«Quan el que cal és desemmascarar la farsa del poder, s’ha de parlar sense por a qüestionar-ho tot fins a les últimes conseqüències. Gràcies, mestre.»
Ada Castells, Avui