¿Són possibles mons diferents on les guerres siguin innecessàries, on l’economia se sotmeti a la poesia, on els ocells administrin justícia i on els homes, els éssers més odiosos de l’univers, puguin aprendre a conviure en pau amb tot allò que els envolta? Naturalment que sí. En aquest llibre esplèndid, que ha estat considerat la primera novel·la de ciència-ficció de la literatura francesa, Cyrano de Bergerac, en qualitat de crític mordaç, fa miques les convencions polítiques, religioses i morals del seu temps i, en molts aspectes, del nostre. A això es deu, sens dubte, l’enorme vigència d’aquesta obra, que ha influït indiscutiblement en autors tan decisius com Verne, Wells o Tolkien.

«Un ferotge al·legat contra les guerres, contra el que és irracional en l’home i l’estupidesa de les nostres pors en una tradició que seguiren altres grans autors com Swift i Voltaire.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia