• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Rusiñol, Santiago

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931) és un dels autors més importants de la literatura catalana. Pintor prestigiós, dramaturg i narrador incomparable, esdevingué el paradigma de l’«artista total» del modernisme. La seva vastíssima producció, dominada de cap a cap per un personalíssim humor agredolç, inclou obres tan celebrades com L’alegria que passa, L’hèroe, L’auca del senyor Esteve, El català de la «Mancha», els extraordinaris Monòlegs (Adesiara, 2011) o els diversos llibres d’impressions de viatge, entre els quals es destaquen Del Born al Plata i, especialment, L’illa de la calma, que ara presentem en una nova edició revisada.

Títols de l’autor

L’illa de la calma

20.00 978-84-19908-43-8

En els primers anys del segle xx, la gent podia defugir les presses i les cabòries de la gran ciutat per cercar l’assossec, la serenor i la bonança a Mallorca, que encara no havia estat desfigurada pel turisme de masses i les barrabassades de tota mena que pateix des de fa anys. Així ho va fer Rusiñol, que, observador perspicaç com era, ens regalà aquest deliciós llibre de viatge en què no sols ens descriu fil per randa el paisatge, els carrers, els cafès, la llum i els hàbits dels mallorquins, sinó que ens descobreix a tots nosaltres, lectors del segle xxi, els beneficis de la lentitud i els incomptables atractius de l’illa de la calma: «Cap com ella per a anar-hi a viure sense rellotge, sense brúixola i sense arrencar els fulls del calendari, […] i cap com ella per a servir de sant hospital de l’ànima.»

Tots els monòlegs

14.00 978-84-92405-42-8

En una carta adreçada a Rusiñol arran de l’èxit de l’estrena del seu primer monòleg, el crític Josep Yxart l’exhortava: «Treballa força, envia alguna cosa grossa, atrevida, espontània i que faci escruixir». I les peces posteriors van demostrar que l’escriptor seguí aquest consell al peu de la lletra: un caçador que l’únic que mata és el temps, una enginyosa màquina que posarà fi a la fam mundial repartint escudella o una minyona que es vol suïcidar a còpia de beure Anís del Mono són alguns dels mítics episodis amb què el monòleg va atènyer al nostre país la modernitat escènica i literària.

«Llegides avui, aquestes petites perles tenen la gràcia de construir un microcosmos que barreja grosso modo el costumisme i la modernitat.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

«És molt divertit i a l’època omplia els teatres amb les estrenes dels seus monòlegs.»
Martí Sales, Time Out