• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Aetas

La col·lecció «Aetas» està dedicada exclusivament a oferir traduccions acurades, en edició de butxaca i a un preu assequible, dels textos grecs o llatins més destacats de l’antiguitat, l’edat mitjana o el Renaixement. Les traduccions van sempre acompanyades del text original encarat i d’una introducció a cura d’un especialista.

Consells sobre política / A un governant incompetent

14.00 978-84-92405-44-2

Els grecs van crear la democràcia; els romans van evidenciar que amb una bona organització es podia governar el món; però, ben mirat, no és or tot el que lluu. Servint-se d’abundants exemples del passat, Plutarc ens ofereix una valuosíssima exposició de l’activitat política: la vida privada dels governants, la credibilitat i l’eficàcia dels discursos, els «favors» als amics i els avantatges de tenir coneguts a les altes esferes —i moltes altres qüestions d’aquesta mena— demostren que, al capdavall, la política no ha canviat pas gaire d’ençà de l’antiguitat, i això fa d’aquest llibre una guia excel·lent tant per als polítics (amb vocació o sense) com per als ciutadans (indignats o no).

«Sembla que no hagin passat les centúries. Tot ens sona estranyament familiar. Els polítics catalans haurien de llegir Plutarc.»
Ignasi Aragay, Ara

«Gràcies als déus, encara hi ha petites alegries que ajuden a desempolsar-se el tedi oceànic de les campanyes electorals.»
Quim Torra, Catalunya Oberta

«Ens arma d’argumentacions sòlides per assenyalar amb el dit aquells que han desatès les seves responsabilitats envers el poble, per dir-ho a la manera grega.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia

«Benvinguda aquesta excel·lent edició de Montserrat Nogueras, i glòria a aquesta iniciativa quasi inconcebible al país nostre ateses les barbaritats que se li escapen al conseller.»
Jordi Llovet, El País

«Un volum deliciós.»
Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia

«Plutarc ofereix una mena de màster en política, encara ben vigent.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

Art d’enamorar

16.00 978-84-92405-34-3

Conegut habitualment com l’Art d’estimar (traducció parcial i inexacta per tal com els romans no solien estimar —almenys en el sentit que el diccionari dóna a aquest terme—, sinó que enamoraven, seduïen i anaven per feina), aquest llibre constitueix un manual utilíssim de prescripcions sobre l’amor, per als homes i per a les dones, al qual el temps no ha pres ni un bri de la seva validesa. Les estratègies de seducció, la utilitat dels missatges i la poesia, l’ús dels afrodisíacs i els maquillatges, la vanitat d’ells i la mania «adquisitòria» d’elles, tot ho trobareu en aquesta gran obra, que, titllada injustament de llibertina, és una de les més influents de la història de la literatura.

«La lectura de l’Ars amatoria d’Ovidi revela que els redactors de revistes i suplements de paper cuixé fa anys que el plagien, tot afegint-hi quatre anglicismes i termes bioquímics com ara endorfina.»
Màrius Serra, La Vanguardia

«Si volen aprendre trucs de supervivència sentimental o si volen superar un mal d’amor no cal utilitzar manuals d’autoajuda, pastilles o suport psicològic. La lectura atenta d’Ovidi els evitarà patiments i els reconfortarà.»
David Castillo, Avui

«L’art de lligar.»
Jordi Llovet, El País

Els mèrits de les dones

12.00 978-84-92405-33-6

Decisives per a l’existència dels seus pobles, les protagonistes d’aquest llibre van esdevenir, gràcies a les seves gestes, figures exemplars entre els grecs. El coratge, la prudència, la capacitat de lideratge o la defensa de la pàtria, entre molts altres mèrits, demostren a bastament que sovint eren elles les que portaven els pantalons o la túnica, per ser més precisos. Més de mil anys abans que Giovanni Boccaccio escrivís el conegut De claris mulieribus i que Christine de Pisan bastís la seva «ciutat de les dames», Plutarc ja havia ensenyat que les dones, a l’antiguitat, no solament filaven la llana.

«La lectura del llibre és un exercici esplèndid contra la intolerància.»
Toni Mata, Regió 7

«A mig camí entre les Vides i els Escrits morals, Els mèrits de les dones s’afegeix al catàleg de clàssics delicats —petits però nutritius— que Adesiara edita.»
Jordi Nopca, Time Out

La meva ignorància i la de molts altres

14.00 978-84-92405-30-5

Petrarca, savi venerable, que ha obtingut els seus vastos coneixements després de molts anys d’estudi i de dedicació fervorosa a les lletres, és titllat d’ignorant per quatre joves pedants i malagraïts que el denigren perquè envegen la fama que ha assolit. Publicat tres anys abans de la seva mort i considerat el seu darrer gran tractat, aquest llibre constitueix l’assenyada defensa del vell mestre contra la falsa erudició, contra la xerrameca inútil dels setciències. Ara bé, com ell mateix afirma, quan la supèrbia humana desplega al vent les seves ales implumes, no hi ha res a fer: la cultura, avui com ahir, té mala peça al teler.

«Petrarca va escriure aquesta lletra per delimitar els límits de la pròpia ignorància i saviesa i els confins inabastables de la ximpleria i la ignorància de molta gent.»
Jordi Llovet, El País

«Tota una lliçó.»
Ignasi Aragay, Time Out

Lisístrata

12.00 978-84-92405-28-2

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

«Si el gran mèrit del traductor és que un oblidi que està llegint una traducció, aquesta Lisístrata ho aconsegueix. El lector s’ho passa de conya amb el traginar d’unes dones que són ja les nostres contemporànies.»
Enric Gallén, Presència

«És una lectura ideal per fer-la caure a un institut de secundària —i també per fer-se un tip de rialles els grans— si algun mestre mongívol o un pare retrògrad no se’ns escandalitza amb la tria.»
Carles Cabrera, Diari de Mallorca

Cançoner de Ripoll

12.00 978-84-92405-20-6

Descoberts per Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir de Ripoll, els Carmina Riuipullensia que el mateix Nicolau atribuí a un «Anònim enamorat» i que se solen datar vers el darrer terç del segle XII constitueixen, sense cap mena de dubte, el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. El cançoner inclou vint composicions, de tema eròtic i mètrica variable, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preat de les lletres llatines medievals.

«No fa ni un segle que llegim el Cançoner, però el valor és inqüestionable, ja que se situa a la cruïlla entre la fi de la gran tradició lírica de l’antiguitat llatina i l’esclat dels trobadors, en la línia de la poesia goliardesca, la dels Carmina Burana
Xavier Dilla, El País

«Una petita joia de la nostra literatura.»
Miquel Desclot, Revista de Girona

Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga

14.00 978-8492-405-18-3

Mestres egregis de saviesa, els filòsofs de la Grècia antiga ens llegaren un immens catàleg d’idees i coneixements que ha anat afaiçonant, al llarg dels segles, el pensament occidental. Les seves obres, la seva vida, les escoles a què pertanyien, tot ha estat objecte d’incomptables estudis. Ara bé, ¿què sabem de les morts que van patir? Sí, en efecte, és famosa la trista fi de Sòcrates engolint la cicuta, però pocs coneixen com van finar Demòcrit, Epicur, Plató o el mateix Aristòtil. Aquesta antologia, que recull les morts —ben variades i sovint estrambòtiques— dels cinquanta filòsofs grecs més importants de l’antiguitat, ens permet comprovar que, tot i l’aura divina que exhalaven, eren humans, massa humans.

«M’he divertit d’allò més llegint l’Antologia obituària dels filòsofs de la Grècia antiga, i he après molt del seu autor.»
Víctor-M. Amela, La Vanguardia

«Volum rigorós, detallista i de lectura amena de pòsit erudit.»
Jordi Nopca, Time Out

«Un llibre que per la seva saviesa i amenitat no ha de faltar en cap biblioteca amb cara i ulls.»
Xuan Bello, El Comercio

El banquet dels cèsars

12.00 978-84-92405-15-2

Amb motiu de les festes Crònies, dies de llibertat i de disbauxa, Ròmul convida els déus i els cèsars a banquetejar plegats. En aquest peculiar simposi que com tots els simposis és l’àmbit idoni per al penjament i la pulla, els déus han de jutjar els mèrits dels grans homes d’estat i escollir-ne el més il·lustre. Juli Cèsar, August, Trajà i molts altres emperadors se sotmeten a aquest insòlit tribunal vanant-se de llurs gestes, però el vencedor, ai las!, no és un guerrer, sinó un filòsof. Amb aquest llibre esplèndid, que és ben actual, Julià ens brinda, com digué l’insigne Edward Gibbon, «una de les produccions més plaents i instructives del geni antic.»

«És tota una afortunada sorpresa que el maleït personatge torni als taulells de novetats i que sigui en una edició que també el posa a l’abast de tota mena de lectors, no únicament dels hel·lenistes.»
Lluís Bonada, El Temps

Sàtires

14.00 978-84-92405-11-4

Convençut que el poeta ha d’instruir i alhora delectar, màxima que ell mateix va fer famosa en la seva Art poètica, Horaci ens regala en aquesta obra un veritable manual de vida pràctica. Les delícies de l’amistat de debò, el poder il·limitat dels diners, els perills de la golafreria, els avantatges del sexe amb les meuques i, és clar, els inconvenients de practicar-lo amb les dones casades, la niciesa dels nous rics i fins les manies d’un precursor de la nouvelle cuisine: tot això, i molt més, és present en aquest llibre genial.

«Les Sàtires (en excel·lent traducció, la primera sense eufemismes ni bricolatge moralista) ens aboquen a les veritats del món, a les petites i a les més transcendentals com els perills del sexe, la veritable llibertat o la bogeria dels filòsofs que menyspreen els necis sense ser millors ni més savis.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia

La música

12.00 978-84-92405-07-7

La música, tot i ser feta d’aire i moviment, perviu en el temps. Les innovacions canvien la tradició, però allò que fou innovació esdevé tradicional. Les melodies i els instruments es transformen, però el que és recent comparteix moltes coses amb el que és antic i li’n deu encara moltes més. Si coneixem bé la música del passat i el significat que els grecs li atorgaven, sens dubte coneixerem millor la nostra pròpia música i ens coneixerem millor com a éssers creatius que som. La lectura d’aquesta obra, un dels pocs tractats musicals de l’antiguitat que s’han conservat, és una bona manera d’aconseguir-ho.

«Un text idoni per a musicòlegs i melòmans, però també per a profans que s’acontenten amb el delit d’heure-se-les amb una matèria exposada perfectament per un escriptor elegant, entès i capaç.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

Converses de meuques

12.00 978-84-92405-04-6

Tema tabú per excel·lència en la majoria dels pobles, les meuques poden ufanar-se, sens dubte, d’exercir l’ofici més antic del món. Tingudes sovint per promotores de tota mena d’agressions als bons costums i a la decència de societats no gens mancades d’hipocresia, elles no han deixat mai de treballar a preu fet. En aquest llibre, Llucià ens les presenta en el context de les seves converses íntimes, quotidianes, on les vastes possibilitats de la professió meretrícia es combinen amb la gràcia, l’animació i l’espontaneïtat d’unes situacions que, si bé tenen lloc a l’antiga Grècia, són, pel seu caràcter profundament humà, ben actuals.

«L’edició és magnífica; les notes, excel·lents; la traducció, gloriosa. I Llucià, com diria Flaubert, és hénorme (amb hac). Quanta felicitat queda en el món entre les pàgines dels llibres!»
Jordi Llovet, El País

Carta a la posteritat / Carta a Boccaccio

12.00 978-84-92405-00-8

Petrarca, figura cabdal del Renaixement, ens ha deixat un llegat literari impressionant, tant per la quantitat com per l’elevació del seu pensament; en són un magnífic compendi les dues cartes que publiquem. La primera va dirigida a la posteritat, és a dir, a tots nosaltres, i ens cal llegir-la: és una autobiografia ensems objectiva i apassionada. La segona, una epístola adreçada al seu gran amic Giovanni Boccaccio, és una mena d’apologia de la seva vida i de la seva tasca; en ella es mostra plenament conscient de la transcendència dels seus estudis i de la seva obra, destinada a obrir nous camins en el llindar d’una nova època. Les dues cartes poden ser llegides com un testament vital i literari de l’humanista per excel·lència.

«Aquesta feliç publicació és oportuna per capbussar-nos en el món interior i les contradiccions d’un dels grans poetes i humanistes del Renaixement.»
Antoni Gómez, Levante