• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Aetas

La col·lecció «Aetas» està dedicada exclusivament a oferir traduccions acurades, en edició de butxaca i a un preu assequible, dels textos grecs o llatins més destacats de l’antiguitat, l’edat mitjana o el Renaixement. Les traduccions van sempre acompanyades del text original encarat i d’una introducció a cura d’un especialista.

L’enemic de la barba

12.00 978-84-92405-99-2

On s’és vist que un emperador barbaespès com un filòsof no ofereixi banquets sumptuosos, ni assisteixi als espectacles de masses, ni es deixi llagotejar! Els habitants d’Antioquia de Síria, cobejosos de riqueses i amics de la disbauxa, veuen de mal ull la presència del sobirà a la ciutat i li blasmen, a manca d’altres raons més sòlides, l’aspecte físic. I és que Julià, home culte i amesurat, no era un emperador com els altres. Avesats com estem avui a contemplar les martingales indecents dels poderosos, resulta d’allò més colpidora aquesta sàtira descarnada contra la corrupció de tot un poble. Darrera obra de l’Apòstata, escrita pocs mesos abans de la seva mort, L’enemic de la barba és d’una actualitat sorprenent.

«La traducció és admirable. Serà una lectura alliçonadora per a tothom, començant per la classe política del nostre país, nació, pàtria o estat.»
Jordi Llovet, El País

Judici a una meuca (Contra Neera)

12.00 978-84-92405-98-5

A l’Atenes del segle IV aC, una antiga prostituta amenaça de subvertir el rígid sistema jurídic de la polis perquè ha usurpat uns drets que no pertoquen a una forastera. Les aventures passades d’ella —que ara és tinguda per una honorable ciutadana— i les de la seva filla —que ha triomfat socialment, malgrat haver fet, probablement, el mateix ofici que la mare— es converteixen en una qüestió d’Estat i, al mateix temps, ens permeten descobrir que l’idealitzat sistema democràtic atenès no era tan irreprotxable com de vegades el presenten. Aquest llibre és, de fet, un dels poquíssims documents que conservem sobre la vida dels qui n’eren exclosos: els esclaus, els estrangers i, sobretot, les dones.

Eduqueu els infants ben aviat en les lletres

16.00 978-84-92405-95-4

Vivim uns anys infaustos per a les humanitats, però és ben cert que la cultura sempre ha estat amenaçada per la barbàrie dels qui menyspreen, cofois de la seva ignorància, allò que no coneixen. Avui els bàrbars són els qui troben incompatible el progrés econòmic i les feines «productives» amb l’educació liberal, i és que els nostres contemporanis han preferit —afirma Gregorio Luri— ser feliços i innocents a esforçar-se i ser virtuosos. Defensor aferrissat de les belles lletres, Erasme ens ofereix en aquest llibre un manual d’educació amb tots els ets i uts: els seus consells als pares i als mestres, la seva condemna de les males pràctiques en l’àmbit de l’ensenyament i la seva reivindicació de l’exercici intel·lectual dels infants constitueixen una guia indispensable per defugir la barbàrie.

«Fa 500 anys devia ser revolucionari i avui encara ens sobta per la seva claredat i intuïció.»
Ignasi Aragay, Ara

«Una guia indispensable per fugir de la barbàrie i sensibilitzar els fills.»
Ada Castells, La Vanguardia

«Una defensa apassionada de la immersió en la lectura, la literatura i l’humanisme des del bressol.»
Gerard E. Mur, Núvol

«Aquest llibre d’Erasme il·luminarà molts pares i educadors: els animarà a deixar-se de plastilines, cordes i cordills, castanyades, activitats extraescolars de discutible solvència, lectures dolentes per mal escrites i altres falòrnies.»
Jordi Llovet, El País

Poemes priapeus

12.00 978-84-92405-87-9

Fill il·lustre i contrafet de Dionís i d’Afrodita segons la majoria de les versions, Priap simbolitza, a Roma, la potència sexual masculina i la fertilitat dels camps. Amb el seu membre descomunal, sempre en erecció, les estàtues del déu protegeixen horts i jardins, com palesa aquest recull anònim no posterior al segle I dC, ara per primer cop en català. I si algun lladre pretén robar-li els fruits i fer-lo enfadar, Priap el castiga amb la seva arma implacable i l’ataca amb els seus versos irreverents. Mai com en aquests poemes no ha corregut més perill la integritat de matrones descarades, noietes porugues, joves imberbes i homes impotents.

«Llegint aquests versos es pot assegurar que no hem progressat gens i no fem res que no fessin els nostres avantpassats. Més aviat, al segle XXI, som més puritans que els ciutadans lliures de la Roma clàssica.»
Ada Castells, La Vanguardia

¿És breu, la vida?

12.00 978-84-92405-82-4

En una època com la nostra, dominada per les presses, l’estrès i algunes andròmines tecnològiques que provoquen encara més maldecaps —i no ens fan pas més lúcids—, cada vegada hi ha més gent que es pregunta per la durada de la vida. Però, dos mil anys enrere, Sèneca ja va afirmar que no disposem d’un període exigu de temps, sinó que n’arribem a perdre molt en ocupacions inútils, i que la nostra existència només és llarga si és plena. El llibre que teniu a les mans ens regala, sens dubte, els millors consells per obtenir aquesta plenitud: la lectura i el coneixement, l’estimació i la pràctica de les virtuts, l’oblit de les ambicions i, sobretot, la ciència de saber viure i morir.

«Aquesta és la primera versió catalana del discurs de Sèneca que podem considerar perfecta: ho és la traducció —com és habitual en la col·lecció “Aetas”—, ho és la introducció, en què Jordi Avilés només escampa una part de la seva sòlida saviesa de llatinista, i ho són les notes»
Jordi Llovet, El País

«Traducció nova i moderna, ben allunyada d’arcaismes, excel·lent. ¿És breu, la vida? és una magnífica font de reflexió a la qual és bo, molt, acudir-hi sovint. ¿Per què? És una meravellosa meditació sobre el pas del temps i la vida.»
Joaquim Armengol, Ara

«El seu pensament és ben actual, una vigència que es corrobora amb la lectura i amb la importància que ha tingut per a la cultura occidental des del Renaixement, i que esperem que continuï tenint-la.»
David Castillo, El Punt / Avui

«Caldrà reconèixer que també els clàssics filosòfics són adequats per ensenyar-nos certes virtuts vitals que la vida moderna tendeix a fer-nos oblidar, presa de les seves imperatives servituds.»
Joan Garí, El Temps

«Un sospita que si n’haguéssim fet més cas, potser sí que no ens semblaria tan breu, la vida. Viure-la plena és l’objectiu; el problema és atrevir-s’hi.»
Ada Castells, La Vanguardia

Les granotes

14.00 978-84-92405-79-4

En temps de guerres i de crisi política, la ciutat d’Atenes —com qualsevol societat— necessita imperiosament bons poetes. Per desgràcia, els que hi havia ja han finat i els que encara viuen fan uns versos infames. Davant d’aquest destret, que per als grecs era inadmissible, Aristòfanes fa baixar Dionís al món dels morts a cercar-hi el gran Eurípides; però, després d’una hilarant competició poètica de la qual ha de fer de jutge, el déu del teatre fa tornar Èsquil entre els vius. En aquesta obra, considerada una de les millors comèdies de l’antiguitat, es demostra ben clarament que la crítica literària i les riallades no són pas incompatibles.

«¿Com acostar el lector contemporani als clàssics? Doncs bé, aquí en teniu la resposta. I ens cal començar, no pas destacant la genialitat d’Aristòfanes —per si calia fer-ho—, sinó valorant la feina del traductor, per afirmar sense ambages que l’acostament que sentim frec a frec a l’obra clàssica no seria possible sense la perícia, l’erudició i el do lingüístic que palesa Cristián Carandell.»
Víctor Obiols, Ara

Barcelona atacada pels francesos

12.00 978-84-92405-73-2

A l’abril del 1706, l’exèrcit de les Dues Corones, format per soldats francesos i espanyols i comandat per Felip d’Anjou en persona, assetja Barcelona per terra i per mar. Tot i que les tropes filipistes són molt superiors en armament i en nombre d’efectius, la valentia dels soldats austriacistes —amb l’arxiduc Carles al capdavant— i l’audàcia i el tremp dels barcelonins aconsegueixen resistir aferrissadament fins a l’arribada de l’estol aliat anglo-holandès. Dos anys més tard, el 1708, és publicat a la mateixa ciutat un exquisit poema èpic en llatí que, per mitjà de l’embolcall literari, escenifica els fets i celebra una de les derrotes més humiliants dels exèrcits borbònics. Aquest volum inclou l’edició del text llatí i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna.

«Un testimoni anònim de primera categoria de la Guerra de Successió. L’original és escrit en hexàmetres llatins, però el lector trobarà, al costat, una bellíssima traducció en el català que ara es parla quan es parla bé.»
Jordi Llovet, El País

Elogi de la calvície

12.00 978-84-92405-71-8

Per a desgràcia i perdició de barberies i clíniques capil·lars, la calvície és una virtut, gairebé un regal dels deús, i comporta un munt d’avantatges. I és que els calbs solen ser més forts i tenen més bona salut que els qui tenen cabells. Deia Pirandello que «l’art de l’humor ha estat sempre art d’excepció», i no hi ha dubte que la tasca de Sinesi en aquest llibre és excepcional, perquè assoleix la comicitat i l’humor amb l’elogi d’allò que, a primera vista, no és elogiable. Deutor de certs escrits de Llucià, l’Elogi de la calvície és considerat el millor encomi paradoxal que ens ha donat l’antiguitat, i va tenir una influència decisiva —directament o indirecta— en autors com Erasme, Berni i Rabelais.

«Ara que tornen a estar de moda, entre els homes, les testes pelades, és oportuna la publicació de l’Elogi de la calvície. Un curiós divertimento.»
Ignasi Aragay, Ara

«Aquest llibret ens és útil perquè ens ensenya a raonar i a fer un discurs ben travat i allunyat del benpensatisme estètic circumdant, perquè es riu sense complexos del rigor mortis dels postissos. I ens acara a la ximpleria de no veure que més enllà del nas de la mediocritat ambiental hi ha un geni que respira.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui

L’amistat

14.00 978-84-92405-61-9

Estructurat en forma de diàleg, aquest llibre, un dels darrers que va escriure l’autor, exposa els trets fonamentals que defineixen la veritable amistat, la que ell ja va poder observar en els pensadors grecs i la que hauria de caracteritzar qualsevol relació, tant en l’àmbit públic com en el privat. I és que, més de dos mil anys després, en una societat en plena crisi de valors, potser convindria tenir present el que diu Ciceró al final de l’obra: «Atès que les coses humanes són fràgils i caduques, s’ha de buscar sempre algú a qui estimar i que ens estimi, car, si s’eliminen de la vida l’afecte i la benevolència, se n’elimina tota la joia.»

«Si voleu saber què és l’amistat, trobareu bones les respostes en Ciceró»
Ignasi Aragay, Ara

«El més gran diàleg sobre l’amistat que ens va donar la Roma clàssica»
Jordi Llovet, El País

«El lector rep una lliçó de vida que, dos mil anys després, continua plenament vigent»
Toni Mata i Riu, Regió 7

Contra un ignorant que comprava molts llibres / Un intel·lectual sense cultura

14.00 978-84-92405-63-3

Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l’antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d’intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s’hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d’aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.

«Magnífica, exhaustiva i alliçonadora síntesi de l’art del llibre. Bravo, bravissimo»
Jordi Llovet, El País

Ifigenia a Àulida

14.00 978-84-92405-58-9

Amb l’estol dels grecs reunit al port d’Àulida, la deessa Àrtemis, a fi de castigar una antiga ofensa, no els concedirà vents favorables per atacar Troia fins que el sobirà Agamèmnon no li ofereixi en cruent sacrifici Ifigenia, la seva pròpia filla. El dilema d’un pare obligat a triar entre els vincles familiars i el deure patriòtic, la desesperació d’una mare en descobrir que perdrà allò que més estima o la colpidora enteresa de la jove heroïna a l’hora d’encarar la mort són alguns dels motius extraordinaris que fan d’aquesta tragèdia una obra mestra i una de les peces més imitades per la literatura i les arts.

«Qui llegeixi la versió publicada per Adesiara de la tragèdia d’Eurípides, aprendrà molt sobre el poder que les emocions exerceixen sobre el poder.»
Xavier Bru de Sala, El Periódico

La conjuració de Catilina

14.00 978-84-92405-56-5

A les acaballes de la Roma republicana, un personatge oportunista de rang senatorial, Luci Sergi Catilina, ordeix una conjuració per assassinar Marc Tul·li Ciceró, que llavors era cònsol, i obtenir el poder. Tot i que el complot fou descobert, i la majoria dels conspiradors —amb Catilina al capdavant— van ser executats, aquest episodi va representar el principi de la fi d’un poble que, en pocs segles, havia aconseguit sotmetre el món. La lectura d’aquest llibre permet comprovar que les lluites acarnissades entre els partits, la decadència moral de la població, la corrupció generalitzada i la depravació dels costums, ahir com avui, únicament poden dur al desastre.

Teogonia

14.00 978-84-92405-54-1

Gràcies al do que rep de les Muses, Hesíode —poeta i profeta alhora— esdevé el cantaire del passat còsmic i llegendari dels hel·lens: els éssers primordials (Caos, Cel, Terra, Tàrtar, Eros), la castració d’Úranos, la desfeta del soberg Cronos, la lluita dels Titans i els Olímpics fins a la victòria de Zeus, però també l’engany de Prometeu —que comportà com a càstig la creació de la primera dona— i les múltiples unions de déus i deesses han fascinat durant segles els amants de les lletres. I és que potser els orígens de la nostra civilització encara són moltes vegades l’explicació del present que ens toca viure.

La falsa i inventada donació de Constantí

16.00 978-84-92405-47-3

Durant l’edat mitjana, l’Església va basar el seu poder terrenal en l’anomenada donació de Constantí (Constitutum Constantini), un decret en virtut del qual l’emperador, en traslladar la seu de l’imperi a Constantinoble, feia donació al papa Silvestre I dels territoris que conformaven l’imperi romà d’Occident. Gairebé mil anys després, Lorenzo Valla, armat només amb l’escut de la veritat i amb els dards punyents de la història i la filologia, va demostrar de manera inequívoca la falsedat del document i féu sortir a la llum, gràcies a aquest llibre, un dels enganys més sòrdids i vergonyosos de la cúria romana.

«No és un llibre per a tothom, però farà les delícies de tot amant de la història en general, de tot aficionat a la filologia i de tota persona que hagi de fer un discurs ben lligat en una o altra avinentesa.»
Jordi Llovet, El País

«L’històric text que l’humanista va elaborar s’ha traduït no tan sols per la rellevància històrica que té, sinó també pel valor literari. Més en concret, per l’enginy filològic de l’autor i pel to sarcàstic i punyent de l’obra, trets que en fan llaminera la lectura, a qualsevol lector.»
Lluís Bonada, El Temps

«Un text decisiu de la història i l’humanisme europeus.»
Enric Sòria, Ara

«Una lliçó universal que reivindica el dret de la raó a desballestar les trampes del poder.»
Toni Mata i Riu, Regió 7

«Davant d’aquest frau documental, el debat sobre l’IBI de l’Església fa riure.»
Màrius Serra, La Vanguardia

Els bessons

14.00 978-84-92405-45-9

Dos germans bessons que l’atzar va separar quan eren infants acaben retrobant-se anys més tard després d’incomptables equívocs i una pila d’embolics que fan que es desbordin les situacions divertides. Malgrat la senzillesa de l’argument, el talent i la força còmica de Plaute van aconseguir, sens dubte, que aquesta comèdia d’intriga —la primera de tot el teatre clàssic llatí que es va representar en llengua vernacla— fascinés en èpoques posteriors il·lustres dramaturgs: The Comedy of Errors, de Shakespeare, i I due gemelli veneziani, de Goldoni, són, per posar-ne només un parell d’exemples, les seves successores més insignes.

«La tria d’aquest comediògraf llatí, molt popular en el seu temps, esdevé un altre encert, que evidencia la bona orientació d’aquesta magnífica iniciativa editorial, regal exquisit per als lectors més exigents.»
Francesc Foguet i Boreu, El País

Consells sobre política / A un governant incompetent

14.00 978-84-92405-44-2

Els grecs van crear la democràcia; els romans van evidenciar que amb una bona organització es podia governar el món; però, ben mirat, no és or tot el que lluu. Servint-se d’abundants exemples del passat, Plutarc ens ofereix una valuosíssima exposició de l’activitat política: la vida privada dels governants, la credibilitat i l’eficàcia dels discursos, els «favors» als amics i els avantatges de tenir coneguts a les altes esferes —i moltes altres qüestions d’aquesta mena— demostren que, al capdavall, la política no ha canviat pas gaire d’ençà de l’antiguitat, i això fa d’aquest llibre una guia excel·lent tant per als polítics (amb vocació o sense) com per als ciutadans (indignats o no).

«Sembla que no hagin passat les centúries. Tot ens sona estranyament familiar. Els polítics catalans haurien de llegir Plutarc.»
Ignasi Aragay, Ara

«Gràcies als déus, encara hi ha petites alegries que ajuden a desempolsar-se el tedi oceànic de les campanyes electorals.»
Quim Torra, Catalunya Oberta

«Ens arma d’argumentacions sòlides per assenyalar amb el dit aquells que han desatès les seves responsabilitats envers el poble, per dir-ho a la manera grega.»
Ada Castells, «Culturas», La Vanguardia

«Benvinguda aquesta excel·lent edició de Montserrat Nogueras, i glòria a aquesta iniciativa quasi inconcebible al país nostre ateses les barbaritats que se li escapen al conseller.»
Jordi Llovet, El País

«Un volum deliciós.»
Francesc-Marc Álvaro, La Vanguardia

«Plutarc ofereix una mena de màster en política, encara ben vigent.»
Xavier Coromina, El Punt / Avui