• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Vagueries

La col·lecció «Vagueries» inclou principalment traduccions d’assaigs de caire filosòfic, literari o històric d’escriptors de qualitat i importància indiscutible a nivell mundial. A més a més, també figuren en aquesta col·lecció certes obres habitualment considerades com a «novel·la filosòfica».

La tomba del fanatisme

20.00 978-84-92405-03-9

«Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s’enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l’Església ha estat governada des dels furors d’Atanasi i d’Arri fins als nostres dies.»

«Quan el que cal és desemmascarar la farsa del poder, s’ha de parlar sense por a qüestionar-ho tot fins a les últimes conseqüències. Gràcies, mestre.»
Ada Castells, Avui

Història del Diable

29.00 978-84-92405-02-2

El Diable és un dels protagonistes preeminents de la cultura occidental. L’Església li ha atribuït, des de la seva fundació, tota mena de crims, malvestats i dolenteries. Ara bé, potser Satanàs no és tan poderós i malentranyat com el pinten aquells qui al llarg dels segles han portat la veu cantant en matèria de religió. Daniel Defoe fa gala dels seus vastos coneixements polítics, històrics i literaris, de la seva erudicció bíblica i, sobretot, de la subtil ironia que caracteritzà la seva obra per oferir als lectors que sàpiguen llegir entre línies la veritable història d’aquest ésser que, tot i que se’ns ha mostrat sempre astut i sanguinari, ha estat massa sovint l’ase dels cops.

«Els seus atacs a l’estament religiós són demolidors, fins al punt que moltes vegades no sembla haver-hi altre diable que l’estructura eclesiàstica.»
Pere Saborit, El País