• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Unes quantes coses boniques

14.00 978-84-92405-88-6

Esclaus d’una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perquè ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebé per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allò que ens toca més de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l’aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut… Aquest llibre és, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d’amagar, amb les cendres de l’oblit, el que ens ha fet tal com som.

«Una obra meravellosa.»
Jordi Llavina, El Punt / Avui

«Sí, deixeu-vos sorprendre per Xuan Bello. Deixeu que us amanyagui el seu sentit d’amistat i la seva veritat autèntica, que és aquella que mai no es diu del tot.»
Ignasi Aragay, Ara

«Quan llegeixo Xuan Bello, mai no m’hi avorreixo, i en surto sempre una mica més savi i amb un somriure als llavis. Cosa que, ben mirat, em sembla tot un programa vital. O nacional. O editorial.»
Jaume Subirana, El Periódico

«Tenim al davant un escriptor que no només sap captar les coses boniques, sinó que també les escriu amb un ofici magistral, comparable, posem per cas, amb l’execució d’una dificilíssima peça de violí.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari

«L’obra de Bello es posiciona a favor de les coses que són autèntiques contra la pressa que condemna a l’oblit.»
Toni Mata, Regió 7

La neu i altres complements circumstancials

18.00 978-84-92405-23-7

La vida i la mort, el temps i el paisatge, la poesia i els amics, les antigues contalles i els costums que es perden, tot plegat esdevé en l’obra de Xuan Bello esplèndida literatura que ens ha de servir per a comprendre, entre moltes altres coses, els destrets d’una terra mil·lenària que, si no canvien molt les coses, anirà de mal borràs. No hi ha dubte que la lectura de La neu i altres complements circumstancials —segurament el llibre de relats més intimista i personal de l’autor— ens ha de fer adonar que nosaltres som com a poble, tal vegada sense ser-ne gaire conscients, molt afins als asturians.

«Els textos de La neu i altres complements circumstancials semblen pensats perquè el lector s’hi deixi portar, a petits glops.»
Vicenç Pagès, El Periódico

«Una obreta deliciosa.»
Jordi Llavina, Presència

«És un llibre necessari, encara que el nostre món, cada dia que passa més allunyat de les veritables necessitats espirituals dels humans, no el reclami, com no es reclama res que faci pensar o somogui les consciències.»
Teresa Costa-Gramunt, Diari de Vilanova

Cançoner de Ripoll

12.00 978-84-92405-20-6

Descoberts per Lluís Nicolau d’Olwer entre els textos miscel·lanis del manuscrit 74 del fons del monestir de Ripoll, els Carmina Riuipullensia que el mateix Nicolau atribuí a un «Anònim enamorat» i que se solen datar vers el darrer terç del segle XII constitueixen, sense cap mena de dubte, el recull poètic escrit en llatí més important del patrimoni literari del nostre país. El cançoner inclou vint composicions, de tema eròtic i mètrica variable, que l’agermanen indiscutiblement amb els Carmina Burana, el corpus de poesia més preat de les lletres llatines medievals.

«No fa ni un segle que llegim el Cançoner, però el valor és inqüestionable, ja que se situa a la cruïlla entre la fi de la gran tradició lírica de l’antiguitat llatina i l’esclat dels trobadors, en la línia de la poesia goliardesca, la dels Carmina Burana
Xavier Dilla, El País

«Una petita joia de la nostra literatura.»
Miquel Desclot, Revista de Girona

L’altre món

22.00 978-84-92405-13-8

¿Són possibles mons diferents on les guerres siguin innecessàries, on l’economia se sotmeti a la poesia, on els ocells administrin justícia i on els homes, els éssers més odiosos de l’univers, puguin aprendre a conviure en pau amb tot allò que els envolta? Naturalment que sí. En aquest llibre esplèndid, que ha estat considerat la primera novel·la de ciència-ficció de la literatura francesa, Cyrano de Bergerac, en qualitat de crític mordaç, fa miques les convencions polítiques, religioses i morals del seu temps i, en molts aspectes, del nostre. A això es deu, sens dubte, l’enorme vigència d’aquesta obra, que ha influït indiscutiblement en autors tan decisius com Verne, Wells o Tolkien.

«Un ferotge al·legat contra les guerres, contra el que és irracional en l’home i l’estupidesa de les nostres pors en una tradició que seguiren altres grans autors com Swift i Voltaire.»
Jordi Galves, «Culturas», La Vanguardia

Els crims de l’amor

22.00 978-84-92405-09-1

«Els meus pinzells són massa enèrgics; dono al vici traços massa odiosos. ¿En voleu saber la raó? No tinc l’arriscat projecte de fer que les dones adorin els personatges que les enganyen; vull, al contrari, que elles els detestin: és l’única manera d’impedir que es deixin enganyar, i, per reeixir-hi, aquells herois meus que prenen el camí del vici, els he fet tan espantosos, que ben segur que no inspiraran ni pietat ni estimació.» Vet aquí la raó de ser dels cinc relats que componen aquest volum, precedits de l’admirable i documentada «Idea sobre les novel·les», amb la qual Sade encapçala aquest llibre fascinador.

«Aquests contes són més cenyits, la matèria no es dilata, l’acció va al gra, i tenen, a més a més, l’avantatge de contenir el marquès en estat pur.»
Anton M. Espadaler, La Vanguardia

Història universal de Paniceiros

18.00 978-84-92405-05-3

Paniceiros, el llogaret real i fabulós on conflueixen la vida, la literatura i el record, és l’indret que acull els costums avials, l’omniscient cultura popular i les «radiacions tel·lúriques» que molts fins i tot algun dels qui hi han nascut, caragirat de mena s’entesten a destruir. Símbols de la memòria col·lectiva d’una Astúries que no vol desaparèixer davant la irrupció d’una modernitat mal entesa, els personatges que el destí ha lligat a Paniceiros malden, cadascun a la seva manera, per fer sentir el clamor d’una terra que es resisteix a ser dominada.

«Mentre el soroll embolcalla la terra, pronunciareu en veu baixa, com un conjur, com un ardit, la paraula de l’aventura: Pa-ni-cei-ros. I ja podreu somniar l’harmonia del món.»
Ignasi Aragay, Avui