• 0 Articles - 0.00
    • No hi ha productes a la cistella.

Clara, o sobre la vinculació de la natura amb el món dels esperits

Clara és la lliuta cos a cos d’un home contra la mort. Colpit per una devastadora tragèdia personal, Schelling es treu la toga del pensador acadèmic i mobilitza tots els seus recursos per defensar la idea de la permanència de la vida en un altre pla de la realitat. Sumit pel dolor en un estat d’esperit ensems lúcid i delirant, l’autor assoleix en aquesta obra un equilibri entre la profunditat conceptual i la delicadesa de sentiment que gairebé no té precedents en la literatura filosòfica. ¿Quins són els límits de la matèria? ¿Quin lloc ocupa l’home en el cosmos? ¿Com se’ns manifesta el món espiritual? Text visionari i nocturnal, quinta essència de la sensibilitat romàntica, Clara és una exploració al·lucinant sobre els límits de l’existència i sobre la relació entre l’home i la natura.

«He xalat com un vedell amb Clara, un diàleg filosòfic sobre la naturalesa humana, la mort i el més enllà, obra de gran altura literària (altura literària, sí)»
Jordi Llavina, La Vanguardia

«Un dels llibres de filosofia més peculiars, i personals, de tot el Romanticisme alemany, un llibre adolorit i meravellós que és la més arravatada refutació de la mort que ha gosat confegir, fins on jo sé, un cap occidental»
Enric Soria, El País

La tomba del fanatisme

20.00 978-84-92405-03-9

«Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un contrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s’enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: és així com l’Església ha estat governada des dels furors d’Atanasi i d’Arri fins als nostres dies.»

«Quan el que cal és desemmascarar la farsa del poder, s’ha de parlar sense por a qüestionar-ho tot fins a les últimes conseqüències. Gràcies, mestre.»
Ada Castells, Avui