Els mèrits de la literatura, la pintura, la música i les arts en general dins d’una societat cada vegada més dominada per la «ciència»; la dignitat dels versos; la dubtosa oposició entre clàssics i moderns; els encerts i els punts febles de les religions; el capteniment de la gent assenyada davant de l’estupidesa de la majoria; la naturalesa i els límits del pensament humà… Per mitjà de breus anotacions –sovint tan sols per mitjà d’enginyosos aforismes–, Valéry ens convida en aquest llibre a una festa per a l’intel·lecte, un lluminós estat de la qüestió sobre la nostra civilització, sobre l’evolució o el retrocés intel·lectual de la humanitat i, principalment, sobre el paper de la literatura en la formació de l’esperit de les persones.
PREMI SERRA D’OR DE TRADUCCIÓ 2021
«Un quadern de notes per obrir les ments, un dels millors conjunts d’aforismes, on els jocs de paraules, paradoxes, comparacions, metàfores ens porten a un pensament lúcid i, alhora, canviant, d’una modernitat aclaparadora.»
David Castillo, El Punt/Avui
«El llibre és ple de moments lúcids, molts d’ells escrits de matinada, que colpegen el lector.»
Berta Galofré Claret, Núvol
«Un d’aquells llibres que fan gran una literatura.»
Teresa Costa-Gramunt, Eix Diari
«Tots els pensaments que Valéry va escriure, sempre entre l’alba i l’hora d’anar a treballar en una feina burocràtica (com Kafka), posseeixen la mateixa lluïssor que les coses més intel·ligents que es puguin llegir en els annals de la literatura francesa moderna i contemporània.»
Jordi Llovet, El País
«El text de Valéry hauria de ser a totes les cases, i encara que el poeta va escriure aquest seguit de reflexions, aforismes, idees sobre l’home, l’estupidesa, la civilització, els nostres límits, la literatura, la pintura, la música i les arts en general en vuit quaderns per no ser llegits, el cert és que fer-ho és una autèntica festa. I tenir-ho traduït en català per Antoni Clapés, i amb una introducció de Jordi Marrugat, encara més.»
Xavier Graset, El Punt/Avui
«Aquests pensaments, per la seva capacitat de transcendir l’anècdota, per l’agudesa del seu sentit crític, no han perdut vigència. Com en tots els llibres d’aquestes característiques, cap lector dirà que l’encerta sempre, però sí que haurà de reconèixer que la immensa majoria de les seves afirmacions són de mal rebatre i que, mentre existeixi la literatura, orientaran el nostre criteri.»
Manuel Castaño, El País
